Doctor Tosquelles: Reaparición en el museo de un psiquiatra que alteró las nociones y las prácticas en los manicomios

Doctor Tosquelles
Doctor Tosquelles

Como quien no quiere la cosa, sin aspavientos, a su manera sutil y sin alardes, el psiquiatra Francesc Tosquelles (Reus 1912 -Granges-sur-Lot 1994) y su rico legado están reapareciendo, justo cuando tanto de lo que nos rodea está la mar de alterado y ciertas cosas enloquecidas. Lo curioso es que no reaparece desde la institución médica, sino desde otros mundos.

La Fundació Andreu Nin le recordó en octubre como miembro siempre muy inteligente del antiestalinista POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) y en el Macba puede verse hasta el 6 de enero “Práctica política, arte y clínica” el videoensayo que hace un año realizaron la artista visual Angela Melitopoulos y el psiquiatra Maurizio Lazzarato a partir de una entrevista de 1985, obra que han titulado con una palabra muy querida al doctor Tosquelles, “Déconnage”, el efecto de la palabra francesa (“déconner”) que podemos traducir como “desbarrar” en catalán, decir disparates.

En paralelo, sin que ni unos ni otros se hayan puesto de acuerdo más allá de lo que el azar decide, el doctor Tosquelles también aparece por la exposición “L’art en guerre. Francia 1938-1947”, que hasta mediados de febrero puede verse en el Museo de Arte Moderno de París.

No es que los museos disparaten o “desbarren” sino que algo le debe el arte desde hace mucho al doctor Tosquelles y a su etapa en el manicomio de Saint-Alban, al que fue a trabajar tras la huida al terminar la guerra aquí. Allí trató al poeta Paul Éluard y a pintores surrealistas y de todo tipo que se hacían pasar por pacientes para no ser ingresados en campos de concentración como les sucedía a tantos judíos franceses y refugiados.

Escuchar al doctor Tosquelles es apasionante. Para él, “déconner”, disparatar, es lo mejor que el terapeuta puede hacer para acercarse al paciente y lograr no ya comprenderlo sino que la persona desnortada deje de estar aislada. La psiquiatría, indica, sólo es aceptable si mira el mundo de otra forma, sin regularlo según el orden presente. A poco que uno se interese por estas cosas, no resulta extraño que el imaginativo y corajudo médico fuera en Francia el primero en valorar la tesis del psiquiatra que en este terreno acabaría por revolucionar tantas cosas, Jacques Lacan (“hablar cura”), tesis que Tosquelles hizo imprimir por vez primera, en Saint-Alban.

Pero nunca fue un terapeuta privado, siempre estuvo interesado en reformar la institución. Resumiendo, el doctor Tosquelles impulsó de manera decisiva, a partir de entender la salud mental desde fuera del sistema, cambios importantísimos en los manicomios de la época, lugares aterradores.

Nacido en Reus, se formó con el doctor Emili Mira, uno de los primeros traductores europeos de Freud. En el hospital Pere Mata el joven Tosquelles comprendió que lo que cura no es tanto escuchar al otro sino oírle: dejarle hablar, estar atento a la cadencia de sus frases, silencios, tono de voz, palabrotas, blasfemias. Por eso no quiso nunca hablar bien el francés, a propósito. Y siguió hablando su macarrónica jerga. Era su manera de presentarse ante el paciente, de decirle que él mismo estaba fuera de lugar, era un refugiado que había perdido su tierra y su lengua, que no podía sino decir aparentes disparates y que por ello sabía de qué iba la cosa, también él conocía lo que es sentirse perdido.

Es la misma actitud que, en plena guerra civil, le había permitido transformar la práctica médica. Logró hacer, por vez primera, terapia a soldados y a policías, y que prostitutas fueran aceptadas como personal sanitario. Le entrevisté en mis años de periodismo, sin saber nada de él, sólo que acababa de publicar un libro buenísimo, Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura de In memoriam de Gabriel Ferrater (1985), hoy descatalogado. “Las guerras son curiosas”, me dijo con ironía ante mi desconcierto, “mucho más de lo que podemos imaginar”, y desde entonces que le doy vueltas al asunto. Reviviendo su legado, me pregunto cómo es que sabemos tan poco hoy de lo que sucede en los antes llamados manicomios y luego centros de salud mental.

In memoriam, doctor Tosquelles, quiero confiar en que su legado no se haya quedado en exclusiva en el museo, aunque me alegro de encontrarlo de nuevo ni que sea así, en exposiciones sobre el arte en guerra o en desvarío.

Mercè Ibarz, escritora

Onformación extraída íntegramente de: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/12/catalunya/1355340186_049122.html (fecha de consulta 13/12/12)

Anuncios

Waste land

Enlace a la película completa, en castellano: waste land

Año: 2010

Duración: 90 Minutos

Audio: castellano

Subtitulos: Si

Sinopsis: Documental sobre el trabajo del artista brasileño Vik Muniz, centrado en una instalación en el Jardim Gramacho, uno de los mayores vertederos de basura del mundo, en la ciudad de Río de Janeiro, situado en la zona Jardín Gramacho del barrio periférico Duque de Caxias.

Destaco algunas frases del autor: “Me quiero apartar un poco de las Bellas Artes, porque me parecen un poco elitistas”, “El arte puede cambiar a las personas”, “No nos  gusta lo que no entendemos”, y la mejor de todas: “ME SORPRENDE QUE HAYA GENTE, Y ME REFIERO A GENTE CULTA, QUE SE CREA MEJOR QUE LOS DEMÁS”.

El arte realmente cambia la vida de un grupo de personas que viven reciclando basura en un vertedero de Rio de Janeiro. El artista Vic Muniz trabaja con ellos desde un planteamiento ético para mí impecable.

SIN DUDA UNA PELÍCULA DE MEDIACION ARTISTICA IMPRESCINDIBLE.

Mediación Artística en la prisión de Alhaurin de la Torre.

 

Este video hecho por Localia TV muestra las actividades que realiza el Colectivo Moraga en la prisión de Alhaurin de la Torre. Más videos en http://colectivomoraga.com

Recull de publicacions, articles, institucions i recursos web sobre les actuacions dirigides a la població infantil menor de 6 anys que presenten algun tipus de trastorn en el desenvolupament o discapacitat, o que estan en situació de risc de patir-ne.

Atenció precoç
Atenció precoç

El contingut d’aquest dossier s’adreça a professionals i familiars que treballen l’atenció precoç amb aquests infants per tal de corregir i millorar els trastorns reals o potencials o per estimular capacitats compensadores. Totes les publicacions que s’hi recomanen es poden consultar als centres DIXIT.

Data de publicació: 11/12/2012

Elaborat per: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials

Monografies

Atención temprana a niñas y niños sordos: guía para profesionales de los distintos ámbitos. Madrid: Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, 2007. Guia per a professionals de diferents àmbits que treballen en temes d’atenció precoç en nens i nenes amb sordesa. Està desenvolupada per la Fundació CNSE per a la supressió de les barreres de comunicació. Versió en línia (PDF)   Avaluació externa de qualitat dels centres de l’ICASS: àrea de serveis. Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 2001. 57 p. Projecte d’avaluació externa de qualitat dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, que permet avaluar la situació del sector a través d’un conjunt d’indicadors.

Cantavella, Francesc. Desenvolupament i salut mental: el valor de l’atenció en la primera infància. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. 141 p. + 1 CD-ROM. ISBN: 84-475-3133-3 Llibre orientat als professionals que treballen amb infants. Tracta temes tan fonamentals com la salut mental, les capacitats de l’infant, el seu desenvolupament, la prevenció, les particularitats dels nadons, els afectes o la malaltia.

Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. Organización diagnóstica para la atención temprana: niveles I, II y III. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 1 disc òptic (CD-ROM) Recurs que conté una classificació de diagnòstic que ordena les situacions de risc i trastorns que poden donar-se en l’etapa infantil de zero a sis anys, tant en infants i les seves famílies com al seu entorn, a través de la qual permet recollir un conjunt mínim de dades bàsiques sobre atenció precoç.

Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Atención Temprana – GAT. La primera notícia: estudio sobre los procedimientos profesionales, las vivencias y las necesidades de los padres cuando se les informa de que su hijo tiene una discapacidad o un trastorno del desarrollo. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 44 p. + 1 CD-ROM  Estudi sobre els procediments professionals, les vivències i les necessitats dels pares quan se’ls informa que el seu fill/a té una discapacitat o un trastorn del desenvolupament. Versió en línia (PDF)

Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. La realidad actual de la atención temprana en España. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 250 p. + 1 CD-ROM.  Estudi que mostra la situació actual i real a tot Espanya, de manera que es pugui reflexionar i valorar els aspectes qualitatius i quantitatius de l’atenció precoç, establir comparacions entre realitats, i obtenir unes conclusions que portin a millorar l’atenció a tots els infants del territori nacional i a les seves famílies. Versió en línia (PDF)

Giné, Climent. L’atenció precoç a Catalunya: serveis i qualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2003. 185 p.  Estudi elaborat el 2001 per analitzar la situació de l’atenció precoç a Catalunya, l’abast dels serveis que cobreix i la seva qualitat, és a dir, l’ajust de la resposta a les necessitats dels infants i les seves famílies. Per un altre costat, va permetre desenvolupar un model d’autoavaluació de la qualitat del servei a partir d’una concepció del servei centrada en la família.  Versió en línia (PDF)

Gracia Millá, Mª; Mulas, Fernando. Atención temprana: desarrollo infantil, diagnóstico, transtornos e intervención. Valencia: Promolibro, 2005. XXIII, 915 p. Llibre que tracta els fonaments científics, el desenvolupament infantil, els aspectes conceptuals i organitzatius de l’atenció precoç, la prevenció, el procés, el diagnòstic, les capacitats i les intervencions específiques, la intervenció familiar, la formació i la investigació, els criteris i estàndards de qualitat i els projectes europeus en aquesta matèria.

Guía de estándares de calidad en atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2008. 158 p. + 1 CD-ROM  Eina de referència per recolzar als serveis i als professionals implicats en l’atenció primerenca. Conté una sèrie d’estàndards per fer les autoavaluacions i les avaluacions externes pertinents dins d’aquest àmbit. Conté un CD-ROM amb l’aplicació informàtica GECAT.

Guia de serveis d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 60 p. (Guies del DASC; 3) Guia que conté la relació d’establiments i centres que conformaven el Servei d’Atenció Precoç desplegat a Catalunya i que conformen la Xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) l’any 2010.

Juegos, juguetes y atención temprana: pautas para el diseño de juguetes útiles en la terapia psicopedagógica. AIJU Centro Tecnológico, 2008. 32 p.  Publicació que ofereix unes pautes per al disseny de joguines útils en teràpia psicopedagògica. S’inclou informació sobre la problemàtica de l’atenció precoç, les necessitats i requeriments que haurien de tenir les activitats lúdiques i les característiques que haurien de reunir els materials lúdics utilitzats en aquesta àrea d’intervenció infantil. Versió en línia (PDF)

Pérez Sánchez, Ma. Isabel; Lorenzo Rivero, Mª José. IDAT: inventario de desarrollo atención temprana. Salamanca: Amarú, 2001. 96 p. + 3 quaderns d’avaluació. Treball que fa una síntesi minuciosa de les conductes dels infants de 0 a 4 anys en cadascuna de les àrees que configuren el desenvolupament humà. Aquest document pot servir d’instrument de treball per a tots els nens i nenes, independentment del tipus de creixement i desenvolupament que estiguin tenint.

Perpiñán Guerras, Sonsoles. Atención temprana y familia: cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea, 2009. 252 p. Llibre que conté exemples d’experiències reals de casos d’atenció i estimulació precoç en infants dins l’àmbit familiar, explicant quines necessitats i quines són les emocions que s’experimenten quan apareix una situació de trastorn o risc en els fills. Està orientat principalment a psicòlegs, metges, treballadors socials, educadors i altres professionals de l’atenció primerenca i de la intervenció amb famílies.

Recomendaciones técnicas para el desarrollo de la atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2005. 40 p.  Document de Federación Estatal de Profesionales de Atención Temprana, que té com a objectiu aportar als pares i mares, als professionals relacionats amb la primera infància, als experts de les administracions públiques i als gestors polítics, un conjunt de referències o recomanacions tècniques seleccionades per la seva rellevància per al desenvolupament infantil i l’atenció primerenca. Versió en línia (PDF)

Recull de procediments d’atenció directa per als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 96 p. (Eines; 10) Publicació que recull els procediments bàsics en l’atenció directa dels infants que presenten necessitats, des que es detecten les dificultats i es planteja la demanda d’intervenció fins que, un cop diagnosticada i desenvolupada l’atenció terapèutica adequada l’infant rep la baixa del servei. Versió en línia (PDF)

Vint anys al servei de la petita infància i les seves famílies: jornada d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2007. 1 carpeta  Material de la Jornada d’Atenció Precoç portada a terme a Lleida l’any 2007.

Revistes

Boletín del Real Patronato sobre Discapacidad Publicació electrònica de caràcter institucional del Real Patronato sobre Discapacidad que conté informació d’actualitat sobre aquest àmbit.

Desenvolupa: la revista d’atenció precoç Revista electrònica que dóna continuació a l’anterior publicació de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç, la Revista de l’ACAP. Té com a objectiu fomentar el diàleg i l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les diferents disciplines que es dediquen o estan interessats en el desenvolupament infantil i l’atenció precoç.

Revista de psicopatología y salud mental del niño y del adolescente Publicació semestral que té com objectiu aprofundir en el coneixement teòric, la investigació, la pràctica clínica i l’atenció psiquiàtrica, en salut mental de la infància i l’adolescència.

Articles

Bagué Pietx, Joan. “La protecció de dades i altres qüestions derivades de l’atenció precoç”. A: Revista de l’ACAP, 2008, núm. 29, p. 51-72.

Bassols i Ginestà, Sílvia. “L’atenció a infants amb sordceguesa i a les seves famílies”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 99-108.

Cristobal Mechó, Cristina. “Atenció precoç a Catalunya: una experiència assistencial amb passat i present”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.

Diez Martínez, Arantxa. “Evolución del proceso de atención temprana a partir de la triada profesional-familia-niño”. A: Revista síndrome de Down, 2008, núm. 97, p. 46-55.

Mahoney, Gerald; Perales, Frida. “El papel de los padres de niños con síndrome de Down y otras discapacidades en la atención temprana”. A: Revista síndrome de Down, 2012 (jun.), vol. 29 (2), núm. 113, p. 46-64

Martín Tarrasón, Sergio. “Sobre la negación y el proceso de duelo”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 75-95.

Molla Ollé, Josep. “El diagnòstic dels trastorns psíquics en la infància”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.

Perera, Juan. “Atención temprana: definición, objetivos, modelos de intervención y retos planteados”. A: Revista síndrome de Down, 2011 (dic.), vol. 28 (4), núm. 111, p. 140-152

“Rol i funcions dels pedagogs/a en el CDIAP: document de treball, 6 d’octubre de 2011”. A: Educació i xarxa, 2012, núm. 6, p. 20-23

Recursos

Directori de centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) Recull els 86 CDIAP (entre serveis i antenes, és a dir, serveis que només s’ofereixen algun dia de la setmana) distribuïts per tot el territori català.

Estimulacion Temprana: estimulación temprana para bebés y niños hasta 6 años – atención temprana Pàgina que conté una sèrie d’articles sobre l’estimulació precoç, així com informació sobre el curs que ha desenvolupat l’autora: “Aumenta la inteligencia de tu hijo de los 0 a los 6 años: estimulación temprana”.

Guía de acceso a documentación de interés en atención temprana del Departamento de Investigación de Astrapace Pàgina que ofereix un conjunt de textos i documents que es consideren d’utilitat en el camp de l’atenció precoç.

Perfils professionals del servei d’atenció precoç L’any 2011, el Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social del Departament de Benestar Social i Família va aprovar els perfils professionals del servei d’atenció precoç (neuropediatre/a, psicòleg/òloga, fisioterapeuta, logopeda, treballador/a social.

Institucions

ACAP. Associació catalana d’atenció precoç Entitat associativa que agrupa als professionals que treballen als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Catalunya.

Federación estatal de asociaciones de profesionales de atención temprana Federació que aglutina al conjunt d’associacions de professionals de l’atenció precoç de les diverses comunitats autònomes de l’estat.

Normativa

Decret 261/2003 de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç

Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011

Becas de la Fundación Pollock-Krasner, de Nueva York, hasta el 31 de diciembre

Nina 2La Fundación Pollock-Krasner de Nueva York convoca sus prestigiosas becas anuales destinadas a artistas visuales internacionales en cualquier disciplina. Podéis enviar vuestra solicitud online hasta el 31 de diciembre.

Información extraida de: http://www.pkf.org/grant.html

Purpose The Pollock-Krasner Foundation’s dual criteria for grants are recognizable artistic merit and demonstrable financial need, whether professional, personal or both. The Foundation’s mission is to aid, internationally, those individuals who have worked as professional artists over a significant period of time.

Application Guidelines The Foundation welcomes, throughout the year, applications from visual artists who are painters, sculptors and artists who work on paper, including printmakers. There are no deadlines. The Foundation encourages applications from artists who have genuine financial needs that are not necessarily catastrophic. Grants are intended for a one-year period of time. The Foundation will consider need on the part of an applicant for all legitimate expenditures relating to his or her professional work and personal living, including medical expenses. The size of the grant is determined by the individual circumstances of the artist. Professional exhibition history will be taken into consideration. Artists must be actively exhibiting their current work in professional artistic venues, such as gallery and museum spaces.

Grant Restrictions The Foundation does not accept applications from commercial artists, photographers, video artists, performance artists, filmmakers, crafts-makers, computer artists or any artist whose work primarily falls into these categories. The Foundation does not make grants to students or fund academic study. The Foundation does not make grants to pay for past debts, legal fees, the purchase of real estate, moves to other cities, personal travel, or to pay for the costs of installations, commissions or projects ordered by others.

Selection Process The Officers and Directors are advised in the selection process by a distinguished Committee of Selection comprised of recognized specialists in the fields of the Foundation’s concern. Artists are required to submit a cover letter, an application, and images of current work. Professional exhibition history will be taken into consideration. All completed applications will be promptly acknowledged and considered. If further information is required after the completed application has been received, the artist will be contacted directly by the staff. Further information including financial data may be requested at any time during the review process. The application process could take from nine months to a year.

Reapplication Procedure Applicants may reapply to the Foundation. All reapplicants must send images of work not previously submitted. The procedure requires that grantees who reapply must wait 12 months from the end of their grant period. Reapplicants who were previously declined must wait at least 12 months from the date of their application letter to reapply. The 12-month waiting period may be waived for reapplicants applying under emergency circumstances.
Past recipients of our grants should understand that the Foundation does not wish to become an instrument of extended or permanent support for particular individuals. Recipients who reapply must have either circumstances so changed as to warrant further support or have a genuine emergency situation.

Foundation Governence The Directors reserve the right to review and redefine Foundation program guidelines according to the donor’s original intent and their determination of how artists will be best served. It is not the policy of The Pollock-Krasner Foundation to release the names of grantees without the artist’s permission; however, the law requires disclosure of this information and of taxable income to the Internal Revenue Service, which in turn, has the obligation of making such information publicly available.