Arte y reparación social para las mujeres víctimas del conflicto armado en Colombia

Arte reparación social Colombia
Arte reparación social Colombia

Estado del Arte en Reparaciones para las mujeres víctimas del cpnflicto armado en ColombiaEl presente documento es el resultado de una aproximación realizada a organizaciones sociales colombianas relevantes que trabajan con víctimas y aspectos de la justicia transicional, desde una perspectiva feminista o un enfoque de mujeres. El objetivo de dicha aproximación ha sido conocer el estado del arte en reparaciones para las mujeres víctimas del conflicto armado en Colombia.

Documento completo en el enlace. Bogotá, 2012.

Anuncios

REHABILITACIÓN A ESCALA HUMANA. EL ARTE : INSTRUMENTO DE INTEGRACIÓN SOCIAL – URUGUAY

Arte e integración social

http://es.scribd.com/doc/60152048/REHABILITACION-A-ESCALA-HUMANA-EL-ARTE-INSTRUMENTO-DE-INTEGRACION-SOCIAL-URUGUAY

Publicación de Uruguay sobre el arte como instrumento de integración social.

Artixoc

Associació cultural per la promoció d’iniciatives juvenils, artístiques i de compromís

http://www.artixoc.org/CAT/pricipalCAT.php

Què fan?: Projectes educatius comunitaris a través de l’art, tallers per a joves, infants o adults.

Desenvolupen activitats integrals que fomenten la convivència i afavoreixen la resolució de conflictes i la prevenció de pràctiques de risc:

Tallers, jocs, música, dansa i festes interculturals i Tallers i animacions artístiques sobre interculturalitat.

Més informació a la seva web.

Fundació Desenvolupament Comunitari

Fundació Desenvolupament Comunitari
Fundació Desenvolupament Comunitari

http://www.fdc.cat/web/

Fundación que trabaja para el desarrollo cultural comunitario.

Así se definen:

Què som?

La Fundació Desenvolupament Comunitari (FDC) és una entitat d’economia social i solidària creada l’any 1993 que treballa en la recerca i experimentació d’eines de transformació social a través del diàleg.   Amb un equip transdiciplinar, acompanyem a professionals de l’àmbit públic i privat, polítics, organitzacions de base, ciutadania no organitzada i altres agents socials al territori, en el treball comú, en la gestió del conflicte i en el foment de la convivència.   La tasca de la FDC es desenvolupa tant a escala local, com nacional, així com en la cooperació internacional. Estar presents en xarxes nacionals i internacionals i treballar juntament amb elles, ens nodreix i ens contrasta amb noves idees per utilitzar-les en el dia a dia.   La nostra acció es concentra en els camps: Participació ciutadana, Mediació i acció comunitària, Accessibilitat Inclusió social.

D’aquests camps, la nostra organització ofereix: Recerca Assessorament i consultoria Formació Gestió de programes i serveis Innovació i projectes pilot .

El 2010 es va redactar el Pla Estratègic de l’entitat que s’havia de fer efectiu en els següents cinc anys, centrats en tres eixos vertebradors:  Trobar fórmules que optimitzin la cohesió interna de l’entitat i la millora de la transversalitat d’àmbits de treball. Potenciar les accions comunicatives i comercials per ser més visibles i captar noves línies de finançament. Equilibrar les demandes del mercat i les línies de treball que proposa la Fundació (mostrar el nostre saber i adaptar-lo en lestendències que s’obren).   En el primer any de vida del Pla estratègic, s’ha pogut realitzar: L’activació d’una línia de R+D+i de la Fundació fruit de la capitalització i coneixement dels àmbits de treball de l’entitat i en què permet avançar-los i crear nous escenaris de mercat. Redacció del Pla de Comunicació de l’entitat. Inici dels debats per crear un Codi Ètic de l’entitat i definir la pròpia línia de Responsabilitat Social Corporativa.

Pla de “formació creuada” per fomentar la transversalitat així com la creació de grups transversals per fomentar el contacte entre àmbits i la creació d’idees i projectes nous.

El Pla de Comunicació recull amb força que FDC està implicada d’una manera notòria en diferents xarxes, tant a nivell local com a nivell internacional.   De cara els propers anys, FDC considera important mantenir aquesta xarxa de relacions, com a font de noves idees, noves col·laboracions, nous projectes i aliances per acomplir la nostra missió.

El milagro de Candeal

Trailer

Película completa

TÍTULO ORIGINAL: El milagro de Candeal

AÑO: 2004 DURACIÓN: 133 min.

DIRECTOR: Fernando Trueba GUIÓN: Fernando Trueba

MÚSICA: Carlinhos Brown, Bebo Valdés

FOTOGRAFÍA: Juan Molina

REPARTO: Carlinhos Brown, Bebo Valdés, Caetano Veloso, Gilberto Gil, Marisa Monte

PRODUCTORA: Fernando Trueba P.C. / BMG Music Spain S.A.

GÉNERO: Documental. Musical

SINOPSIS: Mezcla de ficción y documental que fue rodada íntegramente en Salvador de Bahía (Brasil), en la favela de Candeal. En esta historia se muestra cómo la solidaridad, la lucha y el trabajo de un pequeño grupo de personas pueden cambiar y mejorar la vida de toda una comunidad. Candeal, la música, Carlinhos Brown y Bebo Valdés son los cuatro pilares sobre los que descansa El milagro de Candeal. Para comprender mejor el espíritu de la película, el comienzo de la transformación de Candeal, quizá habría que remontarse algunos años atrás. (FILMAFFINITY)

Ciutat Beta

ciutat beta
ciutat beta

Ciutat Beta posa en joc processos i eines innovadores per a l’acció social. Un espai per explorar la ciutat en la que vivim i, amb perspectiva interdisciplinària, des d’on generar i posar a prova solucions creatives a necessitats de territoris concrets.

És possible redissenyar la ciutat per a les ciutadanies emergents?

Aquesta pregunta no és retòrica. Hi ha una emergència de conceptes que connecten la ciutat amb el que està passant, conceptes com ‘Ciutats Intel·ligents’, que confereixen a la ciutat la capacitat de recordar, anticipar-se i relacionar-se.

També trobem el concepte de “Sentient City” descrita pel MIT com la ciutat capaç de controlar el seu propi entorn i el nostre comportament ciutadà en ell, convertint-nos en un agent actiu en la definició de la forma de l’espai públic urbà. O les “Smart Citys” com aquelles ciutats que usen les TIC per fer que, tant la seva infraestructura crítica, com els seus components i serveis públics oferts, siguin més interactius, eficients i els ciutadans puguin ser més conscients d’ells.

Ciutat Beta vol ser una plataforma de treball i anàlisi des de la qualitat i la creativitat, focalitzant en l’ADN de la ciutat, des de la perspectiva de les persones. Es vol treballar des de vuit àmbits/contenidors de noves formes i processos: Xarxes, Mobilitat, Solidaritat, Entorn, Cultura col·lectiva, Joc, Energia i Teixit urbà.

Pretenem explorar la importància del paper dels ciutadans com a “productors” de la ciutat, posant èmfasi en la participació i l’acció ciutadana. No hem de deixar de costat la dimensió d’educació expandida que tenen les ciutats i els processos de desigualtat que generen aquests canvis accelerats que es viuen a tots nivells. I més ara, en el context de crisi que estem immersos.

Aquest procés de redissenyar les ciutats comença per detectar elements clau com l’ ‘empatia urbana’ o l’emergència de processos oberts del tipus “bottom-up” (processos que es desenvolupen des de baix a dalt) , que incideixen en la configuració del teixit urbà. Accions urbanes locals que, al marge de la planificació urbanística tradicional, aborden desequilibris con­crets i ofereixen solucions creatives per a la vida diària.

Ciutat Beta pretén facilitar processos oberts de treball que derivin cap a propostes innovadores que puguin resoldre problemes concrets de les ciutats. Perquè estem convençuts que la forma, la funció i la identitat de les ciutats venen defini­des pel factor humà.

http://www.ciutatbeta.org/

Xamfrà, centre de música i escena del Raval

Xamfrà, Centro de música y escena del Raval, quiere ser un espacio para que niños, jóvenes y familias del Raval y Ciutat Vella puedan encontrarse y compartir vivencias a través de la música y las artes escénicas, participando en talleres de música, danza, teatro,  … Trabajan en un contexto intercultural y fomentan la cohesión social y el desarrollo cultural comunitario.

Historia del proyecto: http://xamfra.net/wp/es/qui-som/historia-del-projecte-xamfra/