EXCLUSIÓN DE LOS ARTISTAS CALLEJEROS DEL CENTRO DE BOGOTÁ EN EL CONSUMO y ESTUDIO CULTURAL DEL PAÍS

Investigación de : Luisa Fernanda Ortiz Rubio y Johan Steven Chaves Abella

Resumen
Una de las principales actividades desarrolladas en el centro de Bogotá consiste en: apropiarse de un espacio, luego crear un y a partir de alguna expresión, convertirse en artista callejero. De ahí a transformarse en un gestor para la formación y consumo cultural de la sociedad que envuelve su área de trabajo.
Esta investigación desde la comunicación y la cultura, analiza como las diferentes practicas desarrolladas alrededor del artista, inciden en el consumo cultural de la sociedad, dado que entidades gubernamentales excluyen en análisis y estudios de consumo cultural al artista callejero, lo cual corresponde a exceptuar a dichos sujetos como interventores o productores de cultura y así mismo a exceptuar las formas en que los transeúntes perciben las actividades desarrolladas por el colectivo de artistas estudiados.

UNIVERSIDAD COOPERATIVA DE COLOMBIA
Programa de Comunicación social

http://repository.ucc.edu.co/bitstream/ucc/6868/4/2018_comunicaci%C3%B3n_cultura.pdf

Anuncios

Feminisme a través del cos. Performances a la carta a la Fundació Tàpies

Antonia Bahr, perforFundació Tàpies_Feminisme_cos_performance

Font: El Punt Avui

Autora: Montse Frisach

Més de 200 ‘performances’, en una mostra a la carta a la Fundació Tàpies

Des dels anys seixanta la performance és una de les pràctiques artístiques més transversals i actives. Un dels temes que sobretot han tractat més les dones artistes, però també els homes, a través de l’accionisme artístic és el feminisme i la crítica de gènere utilitzant el cos. La Fundació Tàpies de Barcelona s’ha proposat fer una revisió d’aquestes pràctiques però amb un format gens convencional respecte a l’exposició tradicional. Conformat com una senzilla mediateca, el projecte re.act.feminism #2-a performing archive és una mena d’exposició a la carta en la qual l’espectador pot triar visionar entre més de dos-cents vídeos i consultar directament fotografies i documents deperformances feministes d’arreu del món, sobretot dels anys seixanta, setanta i vuitanta però també alguns d’actuals. Són peces produïdes per més de 160 artistes de més de quaranta països. “No és només un format expositiu, sinó que és un format de treball”, diu Laurence Rassel, directora d’activitats de la Fundació Tàpies.

Arxiu itinerant

Aquest arxiu va començar a gestar-se el 2007 en l’associació Cross links e.V., formada per professionals de l’art i acadèmics de Berlín. El projecte d’investigació ja ha viatjat a cinc ciutats europees –va començar fa un any a Vitòria– i s’acabarà l’estiu vinent a la capital alemanya.

El projecte ha servit no només per fer una revisió històrica de performances conegudes (es poden veure algunes accions mítiques com les de Marina Abramovic i les de Yoko Ono, quan, per exemple, els espectadors li tallen el vestit que porta), sinó també per incloure’n d’altres de menys vistes, com la imatge xocant de la israeliana Sigalit Landau fent moure un hula-hoop de filferro amb punxes, en al·lusió a la situació del seu país. Més en l’estètica queer, l’alemanya Antonia Baehr ridiculitza en el seu vídeo un dandi sense diners que no vol fer cap activitat “femenina”. El projecte es nodreix d’un programa de performancesen què participaran artistes com la històrica Esther Ferrer i La Ribot, entre la Fundació Tàpies i el Mercat de les Flors. Trobareu el programa complet al web de la Fundació Tàpies.