FUNDACIÓ LA CAIXA
Cesc Gelabert
Dansa contemporània per a la gent gran
«Quan et fas gran, el cos es converteix en una presó. La dansa et dóna eines per millorar la teva qualitat de vida.» (Cesc Gelabert, ballarí i coreògraf)
El ballarí més important de la dansa contemporània catalana és Cesc Gelabert. Després de la seva llarga trajectòria, ara afronta un nou repte: un espectacle de dansa interpretat per vint-i-cinc ballarins que tenen al voltant de 65 anys.
La iniciativa neix a partir d’un projecte de la Fundació La Caixa en col·laboració amb els seus casals de gent gran. Durant un mes, aquests nous ballarins treballaran al costat de Cesc Gelabert per compondre una obra de dansa que pretén recuperar la memòria corporal integrant els moviments que cadascú té incorporats i apresos de manera inconscient al llarg de la seva vida. L’experiència serà la base de l’actuació.
En la representació final, al «hall» de CaixaForum, hi haurà també vint-i-cinc ballarins adolescents de l’Institut del Teatre, que posaran un contrapunt al grup d’avis i hi intercanviaran experiències. Tot plegat, una reivindicació de les possibilitats de la gent gran, plena de vitalitat i capacitat per expressar la riquesa de l’experiència transformant els records en un moviment corporal.
Así se presenta el programa: «Quan sóc a l’escenari no em veuen com un immigrant.» (Ali, aficionat al bàsquet).
De la unió de l’equip de bàsquet del Casal dels Infants del Raval de Barcelona i l’associació Ribermúsica neix una innovadora disciplina artística: el bàsquet beat. Es tracta d’un grup de percussió que utilitza com a instrument base unes pilotes i les seves diferents sonoritats.
Els components són joves immigrants, molts d’ells acabats de sortir de centres d’acollida per a menors, amb pocs recursos i que estan buscant feina. Les seves històries són les de la immigració pobra, que mira de tirar endavant en un país nou.
Per això, a més dels assajos de bàsquet beat, el programa segueix les diferents activitats que fan al casal per iniciar-los en la nostra cultura, ordenament jurídic i necessitats de formació.
Al capítol es veurà l’equip de bàsquet en acció, i els preparatius i el concert que el grup farà amb el saxofonista Llibert Fortuny a la mítica sala Jamboree, de Barcelona.
En 10 episodios el prograqma ÁCTUA presenta diferentes proyectos de Mediación Artística donde las artes escénicas son una herramienta para mejorar la calidad de vida de personas en situaciones diversas. En este enlace se puede ver el resumen.
En el año 2009 se inicia el proyecto «Música a la presó» en el Centre Penitenciari Lledoners, per iniciativa de Juan Bonache. El programa de TV3 «Actua» le dedica un episodio a este proyecto.
En la presentación del programa encontramos la siguiente información:
CENTRE PENITENCIARI LLEDONERS
Un taller musical a la presó
«A la presó la música és una estona de llibertat.» (Koster, cantant de hip-hop)
Lledoners és un dels centres penitenciaris més moderns de Catalunya. La seva vocació, com indica el cartell de la porta, és la reinserció total dels reclusos en la societat. Per això el ventall d’activitats dels presos va des dels cursos de Graduat Escolar, de formació, de fotografia… fins al seu taller musical, que serà el protagonista d’un dels capítols d'»Actua».
Les seves formacions de rock, rap i flamenc preparen un concert que se celebrarà al mateix centre com a repte de final de curs. Un espectacle que inclourà versions i cançons pròpies a través de les quals els reclusos expliquen les seves històries, les seves vivències a la presó i l’enyorança de les persones estimades. Un crit a l’esperança i al valor de la llibertat.
L’equip d'»Actua» conviurà amb tots ells i els acompanyarà quan comparteixin una estona de música i confidències amb la cantant Sílvia Pérez Cruz.
Convocatoria de becas para asistir al seminario «Art and Prision», en el marco de Marsella Capital Cultural Europea de la Cultura. Junio 20013,
arsella, Francia.
Más que un cuento para valientes, es una apuesta por romper los estereotipos de género. ¿Quién decide que el rosa es de niñas y el azul de niños? ¿Por qué hay actitudes impropias de niños e impropias de niñas? Y es que cuando creíamos que por fin lo habíamos superado, apareció Luca y nos contó que todo sigue igual. La Peluca de Luca es una historia loca que dedicamos a los niños y niñas que cuestionan a las personas adultas, y también a las personas adultas que respetan y aceptan que les cuestionen los niños y niñas, porque sólo así creceremos más libres, fuertes, valientes y felices.
Un proyecto diseñado por Eltakataka, Vicent Poquet y La Naturadora.
Our hope is that by providing the opportunity to further one’s education, the scholarship participants will not only be able to improve their own future, but also that of their own communities. The foundation believes in the power and importance of community service and, as a result, all scholarship participants are required to volunteer for a minimum of one month a year.
Our Ideal Candidate – A student, male or female, from a country in the developing world, who:
– successfully completed a secondary education, with good to excellent grades
– will be studying in their country or another country in the developing world
– plans to live and work in their own country after they graduate
– has volunteered prior to applying for this scholarship and/or is willing to volunteer while receiving the WMF scholarship
– may have some other funds available for their education, but will not be able to go to school without a scholarship
– submits a complete, legible 2013 application in English (please proof-read). Because we receive so many applications, incomplete applications will not be considered.
What we can pay for (our scholarships range from $300.US to $3000.US):
– tuition and fees
– books and materials
– room rent and meals
We do not fund :
– education at a college, polytechnic or university in the United States, UK, Australia, or Europe (with one exception – see question #2 below). Education in these countries, while excellent, is too expensive for our scholarship amounts to be effective.
– Masters or Doctorate degrees – we prefer to use our limited resources to assist young people in getting their initial tertiary degree. A medical degree, however, is acceptable.
– laptop computers, conferences or trips
– debts or past due tuition bills
Applications must be received by April 1, 2013 to be considered for the 2013-2014 school year.
This conference on arts-based and artistic research hosted by the Postgraduate Program in Arts and Education, at the Faculty of Fine Arts of the University of Barcelona, is the result of a growing interest in the relationship between artistic research and practice. By organizing this conference, our aim is to share and debate emergent fractures in the field.
Undeniably, in recent years the art world has taken seriously the question regarding what type of contribution art practice can make in the wider research community. On one hand, the growth in the number of PhD practice-based programs is a concrete example of how art and research have converged within an academic context. More broadly, certain tendencies in the art world reveal an increased interest in assigning a social value to art production. The focus on knowledge production in artistic practices blurs the lines between art and research.
On the other side of this argument, we can observe a shif in qualitative paradigms from within academia that has carved out space for the inclusion of artistic methodologies. The presence of art practice in academic research, both as “hybrid forms” and “art for scholarship’s sake” (Cahnmann-Taylor, 2008), has been growing. From the social sciences and education, there has been an increase in literature addressing arts-based research. With the publication in recent years of a number of comprehensive volumes that categorize and document arts-based research, there is an increasing amount of theoretical and practical resources that bring together and define this body of work (Cahnmann-Taylor & Siegesmund, 2008; Leavy, 2008; Springgay, Irwin, et al, 2008; Sullivan, 2009; Barone & Eisner, 2012). The majority of these titles unite the work of educators, social scientists and artists who introduce artistic methods into their research, drawing on the afective, aesthetic, fictive and creative qualities of art in order to beter capture and communicate elements of a research process and its conclusions.
By approaching art through research, and research through art, this conference hopes to cast a multidisciplinary gaze on each field. The event hopes to create a space for critical refection that will generate new, expanded notions of both art and research.
The main objectives of this conference are:
to explore, debate and refect on the methodological, epistemological and theoretical diferences between, and within, art-based and artistic research;
to enhance our critical understanding of where, how and why art is introduced as research, paying special atention to justifications of how art produces knowledge;
to identify tensions and problems that emerge when collapsing the boundaries between our understanding of art and research;
to disseminate local tendencies to an international audience;
to experiment with new ways of sharing our work processes and results, drawing from both academic and artistic expository formats;
to build a community of ‘critical friends’ that can inspire, challenge and validate our practices.
In order to transfer knowledge and generate new perspectives in the field, this conference encourages graduate students, scholars and professionals from the arts and cultural sectors to submit their research. The conference welcomes submissions that discuss completed studies or projects, field work, or work in progress.
Submissions
Due to the interdisciplinary interests of the conference, submissions can be either ‘papers’ or ‘projects’.
For both formats, authors should submit an abstract that does not exceed 400 words. Abstracts may be sent to: rachel.fendler@ub.edu, together with contact details for the author(s) and a brief mention of the author’s affiliation.
Once approved, authors submitng papers must send a short paper with a minimum of 2000 words. Authors submitng projects must send documentation of the project including a writen element that contextualizes the project and specifies how the project relates to the conference theme. These papers/projects will be shared with all delegates prior to the conference, in order to reduce the time spent on presentations and increase the time for engaging in debate and discussion during the meeting.
Abstract
The abstract should clearly communicate the key points and conclusions of the paper or project, indicating the methodological framework and the relationship to the call. (400 words max.) A short list of keywords should be provided with the abstract (no more than five).
Language
The general language of the conference (including all submissions and presentations) is English.
mediacionartistica 