Cada persona es diferente a las demás, y un diagnóstico es solamente una etiqueta que fuera del contexto médico no tiene ningún sentido. El proyecto Camberlín pretende dar información sobre la esquizofrenia y la actual manera de tratarla desde tratamientos biopsicosociales. Han editado un cómic informativo titulado «Una historia sobre Luis”, con el que quieren sensibilizar sobre la enfermedad, detallando sus fases y los diversos tratamientos e intervenciones que corresponden a cada una de ellas.
En este vídeo lanzan un mensaje claro contra el estigma de las etiquetas, planteando que son como un teatro. Me parecce una buena metáfora para comprender cómo funcionan los estereotipos.
Un mendigo duerme en la Plaza Catalunya_publicada en El País
Barcelona multa a las personas que duermen en la calle, por considerarse una ocupación irregular del espacio público. Según la noticia publicada hoy (26/01/2013) en El País digital, estas sanciones subieron un 16% el año pasado, hasta llegar a las 2.090. En un momento como el que estamos viviendo, en el que personas e incluso familias se ven abocadas a abandonar sus viviendas, no pueden ni siquiera dormir en las calles de Barcelona, porque las ordenanzas municipales lo prohiben, viendose así condenadas a la ilegalidad o al ostracismo.
La Sociedad Internacional para la Educación a través del Arte INSEA es socia oficial de la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) y fue fundada en las postrimerías de la Segunda Guerra Mundial.
Research Board believes that the theory and practice of arts education must be underpinned by a strong research evidential base. The Board support members of InSEA to promote cross-cultural and multi-cultural research in art education and related fields. . To facilitate interaction and information exchange between InSEA members engaged in research, we would like your help identifying current art education research projects and significant publication. Our intermediate goal is to develop a database that showcases art education research projects around the world that are ongoing or completed after 2006. Publications or websites in various languages are welcomed as long as an English abstract of the article or website is provided. Larger scale collaborative research, theory and practice based projects are particularly welcomed.
◦Proporcionar información valiosa sobre la esquizofrenia y sobre los actuales tratamientos biopsicosociales que se utilizan para combatirla. A través de un cómic informativo y de sensibilización, titulado “Una historia sobre Luis”, se detallan las distintas fases del curso de la enfermedad y los diversos abordajes e intervenciones que corresponden a cada una de ellas.
Dentro de las acciones de sensibilización de nuestra campaña «Yo también estoy contra el estigma», presentamos este cartel digital que pretende ser una nueva herramienta de sensibilización e información sobre los trastornos mentales. Sin salir del cartel, el navegante puede hacer un recorrido a través de artículos, blogs, enlaces, citas, vídeos, libros y web recomendadas, etc. El cartel incluye un enlace directo a la versión digital del cómic «Una historia sobre Luis». También, desde el cartel se puede acceder a nuestro Canal en Youtube y a nuestros perfiles en las redes sociales. La información que incluye el cartel será periódicamente aumentada y actualizada. En el primer trimestre de 2013, y en fecha que anunciaremos oportunamente, publicaremos el vídeo «YO TAMBIÉN ESTOY CONTRA EL ESTIGMA», rodado en el Teatro Bellas de Madrid y del que pueden ver un avance en esta misma página.
Enlace del blog EDUC@CONTIC, el uso de las TIC en las aulas. El día 1 de agosto hay una entrada sobre: Educación artística para una educación del siglo XXI, con intereantes propuestas, herramientas y recursos.
DIXIT Vic va organitzar el 25 d’octubre la conferència “Els bons tractes infantils i la parentalitat positiva com a fonaments del desenvolupament de la resiliència infantil”, que va oferir Jorge Barudy, metge neuropsiquiatre i psicoterapeuta expert en infància i família. La conferència va girar entorn el concepte de parentalitat positiva, i de com l’àmbient familiar és determinant per al desenvolupament d’un nen o una nena. S’hi van aportar elementents teòrics i casos clínics, exposant algunes línies matrius per redefinir les intervencions destinades a promoure, des de les institucions, el benestar infantil.
Como quien no quiere la cosa, sin aspavientos, a su manera sutil y sin alardes, el psiquiatra Francesc Tosquelles (Reus 1912 -Granges-sur-Lot 1994) y su rico legado están reapareciendo, justo cuando tanto de lo que nos rodea está la mar de alterado y ciertas cosas enloquecidas. Lo curioso es que no reaparece desde la institución médica, sino desde otros mundos.
La Fundació Andreu Nin le recordó en octubre como miembro siempre muy inteligente del antiestalinista POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) y en el Macba puede verse hasta el 6 de enero “Práctica política, arte y clínica” el videoensayo que hace un año realizaron la artista visual Angela Melitopoulos y el psiquiatra Maurizio Lazzarato a partir de una entrevista de 1985, obra que han titulado con una palabra muy querida al doctor Tosquelles, «Déconnage», el efecto de la palabra francesa («déconner») que podemos traducir como «desbarrar» en catalán, decir disparates.
En paralelo, sin que ni unos ni otros se hayan puesto de acuerdo más allá de lo que el azar decide, el doctor Tosquelles también aparece por la exposición “L’art en guerre. Francia 1938-1947”, que hasta mediados de febrero puede verse en el Museo de Arte Moderno de París.
No es que los museos disparaten o «desbarren» sino que algo le debe el arte desde hace mucho al doctor Tosquelles y a su etapa en el manicomio de Saint-Alban, al que fue a trabajar tras la huida al terminar la guerra aquí. Allí trató al poeta Paul Éluard y a pintores surrealistas y de todo tipo que se hacían pasar por pacientes para no ser ingresados en campos de concentración como les sucedía a tantos judíos franceses y refugiados.
Escuchar al doctor Tosquelles es apasionante. Para él, «déconner», disparatar, es lo mejor que el terapeuta puede hacer para acercarse al paciente y lograr no ya comprenderlo sino que la persona desnortada deje de estar aislada. La psiquiatría, indica, sólo es aceptable si mira el mundo de otra forma, sin regularlo según el orden presente. A poco que uno se interese por estas cosas, no resulta extraño que el imaginativo y corajudo médico fuera en Francia el primero en valorar la tesis del psiquiatra que en este terreno acabaría por revolucionar tantas cosas, Jacques Lacan (“hablar cura”), tesis que Tosquelles hizo imprimir por vez primera, en Saint-Alban.
Pero nunca fue un terapeuta privado, siempre estuvo interesado en reformar la institución. Resumiendo, el doctor Tosquelles impulsó de manera decisiva, a partir de entender la salud mental desde fuera del sistema, cambios importantísimos en los manicomios de la época, lugares aterradores.
Nacido en Reus, se formó con el doctor Emili Mira, uno de los primeros traductores europeos de Freud. En el hospital Pere Mata el joven Tosquelles comprendió que lo que cura no es tanto escuchar al otro sino oírle: dejarle hablar, estar atento a la cadencia de sus frases, silencios, tono de voz, palabrotas, blasfemias. Por eso no quiso nunca hablar bien el francés, a propósito. Y siguió hablando su macarrónica jerga. Era su manera de presentarse ante el paciente, de decirle que él mismo estaba fuera de lugar, era un refugiado que había perdido su tierra y su lengua, que no podía sino decir aparentes disparates y que por ello sabía de qué iba la cosa, también él conocía lo que es sentirse perdido.
Es la misma actitud que, en plena guerra civil, le había permitido transformar la práctica médica. Logró hacer, por vez primera, terapia a soldados y a policías, y que prostitutas fueran aceptadas como personal sanitario. Le entrevisté en mis años de periodismo, sin saber nada de él, sólo que acababa de publicar un libro buenísimo, Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura de In memoriam de Gabriel Ferrater (1985), hoy descatalogado. “Las guerras son curiosas”, me dijo con ironía ante mi desconcierto, “mucho más de lo que podemos imaginar”, y desde entonces que le doy vueltas al asunto. Reviviendo su legado, me pregunto cómo es que sabemos tan poco hoy de lo que sucede en los antes llamados manicomios y luego centros de salud mental.
In memoriam, doctor Tosquelles, quiero confiar en que su legado no se haya quedado en exclusiva en el museo, aunque me alegro de encontrarlo de nuevo ni que sea así, en exposiciones sobre el arte en guerra o en desvarío.
El contingut d’aquest dossier s’adreça a professionals i familiars que treballen l’atenció precoç amb aquests infants per tal de corregir i millorar els trastorns reals o potencials o per estimular capacitats compensadores. Totes les publicacions que s’hi recomanen es poden consultar als centres DIXIT.
Data de publicació: 11/12/2012
Elaborat per: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
Monografies
Atención temprana a niñas y niños sordos: guía para profesionales de los distintos ámbitos. Madrid: Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, 2007. Guia per a professionals de diferents àmbits que treballen en temes d’atenció precoç en nens i nenes amb sordesa. Està desenvolupada per la Fundació CNSE per a la supressió de les barreres de comunicació. Versió en línia (PDF) Avaluació externa de qualitat dels centres de l’ICASS: àrea de serveis. Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 2001. 57 p. Projecte d’avaluació externa de qualitat dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, que permet avaluar la situació del sector a través d’un conjunt d’indicadors.
Cantavella, Francesc. Desenvolupament i salut mental: el valor de l’atenció en la primera infància. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. 141 p. + 1 CD-ROM. ISBN: 84-475-3133-3 Llibre orientat als professionals que treballen amb infants. Tracta temes tan fonamentals com la salut mental, les capacitats de l’infant, el seu desenvolupament, la prevenció, les particularitats dels nadons, els afectes o la malaltia.
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. Organización diagnóstica para la atención temprana: niveles I, II y III. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 1 disc òptic (CD-ROM) Recurs que conté una classificació de diagnòstic que ordena les situacions de risc i trastorns que poden donar-se en l’etapa infantil de zero a sis anys, tant en infants i les seves famílies com al seu entorn, a través de la qual permet recollir un conjunt mínim de dades bàsiques sobre atenció precoç.
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Atención Temprana – GAT. La primera notícia: estudio sobre los procedimientos profesionales, las vivencias y las necesidades de los padres cuando se les informa de que su hijo tiene una discapacidad o un trastorno del desarrollo. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 44 p. + 1 CD-ROM Estudi sobre els procediments professionals, les vivències i les necessitats dels pares quan se’ls informa que el seu fill/a té una discapacitat o un trastorn del desenvolupament. Versió en línia (PDF)
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. La realidad actual de la atención temprana en España. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 250 p. + 1 CD-ROM. Estudi que mostra la situació actual i real a tot Espanya, de manera que es pugui reflexionar i valorar els aspectes qualitatius i quantitatius de l’atenció precoç, establir comparacions entre realitats, i obtenir unes conclusions que portin a millorar l’atenció a tots els infants del territori nacional i a les seves famílies. Versió en línia (PDF)
Giné, Climent. L’atenció precoç a Catalunya: serveis i qualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2003. 185 p. Estudi elaborat el 2001 per analitzar la situació de l’atenció precoç a Catalunya, l’abast dels serveis que cobreix i la seva qualitat, és a dir, l’ajust de la resposta a les necessitats dels infants i les seves famílies. Per un altre costat, va permetre desenvolupar un model d’autoavaluació de la qualitat del servei a partir d’una concepció del servei centrada en la família. Versió en línia (PDF)
Gracia Millá, Mª; Mulas, Fernando. Atención temprana: desarrollo infantil, diagnóstico, transtornos e intervención. Valencia: Promolibro, 2005. XXIII, 915 p. Llibre que tracta els fonaments científics, el desenvolupament infantil, els aspectes conceptuals i organitzatius de l’atenció precoç, la prevenció, el procés, el diagnòstic, les capacitats i les intervencions específiques, la intervenció familiar, la formació i la investigació, els criteris i estàndards de qualitat i els projectes europeus en aquesta matèria.
Guía de estándares de calidad en atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2008. 158 p. + 1 CD-ROM Eina de referència per recolzar als serveis i als professionals implicats en l’atenció primerenca. Conté una sèrie d’estàndards per fer les autoavaluacions i les avaluacions externes pertinents dins d’aquest àmbit. Conté un CD-ROM amb l’aplicació informàtica GECAT.
Guia de serveis d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 60 p. (Guies del DASC; 3) Guia que conté la relació d’establiments i centres que conformaven el Servei d’Atenció Precoç desplegat a Catalunya i que conformen la Xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) l’any 2010.
Juegos, juguetes y atención temprana: pautas para el diseño de juguetes útiles en la terapia psicopedagógica. AIJU Centro Tecnológico, 2008. 32 p. Publicació que ofereix unes pautes per al disseny de joguines útils en teràpia psicopedagògica. S’inclou informació sobre la problemàtica de l’atenció precoç, les necessitats i requeriments que haurien de tenir les activitats lúdiques i les característiques que haurien de reunir els materials lúdics utilitzats en aquesta àrea d’intervenció infantil. Versió en línia (PDF)
Pérez Sánchez, Ma. Isabel; Lorenzo Rivero, Mª José. IDAT: inventario de desarrollo atención temprana. Salamanca: Amarú, 2001. 96 p. + 3 quaderns d’avaluació. Treball que fa una síntesi minuciosa de les conductes dels infants de 0 a 4 anys en cadascuna de les àrees que configuren el desenvolupament humà. Aquest document pot servir d’instrument de treball per a tots els nens i nenes, independentment del tipus de creixement i desenvolupament que estiguin tenint.
Perpiñán Guerras, Sonsoles. Atención temprana y familia: cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea, 2009. 252 p. Llibre que conté exemples d’experiències reals de casos d’atenció i estimulació precoç en infants dins l’àmbit familiar, explicant quines necessitats i quines són les emocions que s’experimenten quan apareix una situació de trastorn o risc en els fills. Està orientat principalment a psicòlegs, metges, treballadors socials, educadors i altres professionals de l’atenció primerenca i de la intervenció amb famílies.
Recomendaciones técnicas para el desarrollo de la atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2005. 40 p. Document de Federación Estatal de Profesionales de Atención Temprana, que té com a objectiu aportar als pares i mares, als professionals relacionats amb la primera infància, als experts de les administracions públiques i als gestors polítics, un conjunt de referències o recomanacions tècniques seleccionades per la seva rellevància per al desenvolupament infantil i l’atenció primerenca. Versió en línia (PDF)
Recull de procediments d’atenció directa per als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 96 p. (Eines; 10) Publicació que recull els procediments bàsics en l’atenció directa dels infants que presenten necessitats, des que es detecten les dificultats i es planteja la demanda d’intervenció fins que, un cop diagnosticada i desenvolupada l’atenció terapèutica adequada l’infant rep la baixa del servei. Versió en línia (PDF)
Vint anys al servei de la petita infància i les seves famílies: jornada d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2007. 1 carpeta Material de la Jornada d’Atenció Precoç portada a terme a Lleida l’any 2007.
Revistes
Boletín del Real Patronato sobre Discapacidad Publicació electrònica de caràcter institucional del Real Patronato sobre Discapacidad que conté informació d’actualitat sobre aquest àmbit.
Desenvolupa: la revista d’atenció precoç Revista electrònica que dóna continuació a l’anterior publicació de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç, la Revista de l’ACAP. Té com a objectiu fomentar el diàleg i l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les diferents disciplines que es dediquen o estan interessats en el desenvolupament infantil i l’atenció precoç.
Revista de psicopatología y salud mental del niño y del adolescente Publicació semestral que té com objectiu aprofundir en el coneixement teòric, la investigació, la pràctica clínica i l’atenció psiquiàtrica, en salut mental de la infància i l’adolescència.
Articles
Bagué Pietx, Joan. “La protecció de dades i altres qüestions derivades de l’atenció precoç”. A: Revista de l’ACAP, 2008, núm. 29, p. 51-72.
Bassols i Ginestà, Sílvia. “L’atenció a infants amb sordceguesa i a les seves famílies”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 99-108.
Cristobal Mechó, Cristina. “Atenció precoç a Catalunya: una experiència assistencial amb passat i present”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.
Diez Martínez, Arantxa. “Evolución del proceso de atención temprana a partir de la triada profesional-familia-niño”. A: Revista síndrome de Down, 2008, núm. 97, p. 46-55.
Mahoney, Gerald; Perales, Frida. “El papel de los padres de niños con síndrome de Down y otras discapacidades en la atención temprana”. A: Revista síndrome de Down, 2012 (jun.), vol. 29 (2), núm. 113, p. 46-64
Martín Tarrasón, Sergio. “Sobre la negación y el proceso de duelo”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 75-95.
Molla Ollé, Josep. “El diagnòstic dels trastorns psíquics en la infància”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.
Perera, Juan. “Atención temprana: definición, objetivos, modelos de intervención y retos planteados”. A: Revista síndrome de Down, 2011 (dic.), vol. 28 (4), núm. 111, p. 140-152
“Rol i funcions dels pedagogs/a en el CDIAP: document de treball, 6 d’octubre de 2011”. A: Educació i xarxa, 2012, núm. 6, p. 20-23
Recursos
Directori de centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) Recull els 86 CDIAP (entre serveis i antenes, és a dir, serveis que només s’ofereixen algun dia de la setmana) distribuïts per tot el territori català.
Estimulacion Temprana: estimulación temprana para bebés y niños hasta 6 años – atención temprana Pàgina que conté una sèrie d’articles sobre l’estimulació precoç, així com informació sobre el curs que ha desenvolupat l’autora: «Aumenta la inteligencia de tu hijo de los 0 a los 6 años: estimulación temprana».
Guía de acceso a documentación de interés en atención temprana del Departamento de Investigación de Astrapace Pàgina que ofereix un conjunt de textos i documents que es consideren d’utilitat en el camp de l’atenció precoç.
Perfils professionals del servei d’atenció precoç L’any 2011, el Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social del Departament de Benestar Social i Família va aprovar els perfils professionals del servei d’atenció precoç (neuropediatre/a, psicòleg/òloga, fisioterapeuta, logopeda, treballador/a social.
Institucions
ACAP. Associació catalana d’atenció precoç Entitat associativa que agrupa als professionals que treballen als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Catalunya.
Federación estatal de asociaciones de profesionales de atención temprana Federació que aglutina al conjunt d’associacions de professionals de l’atenció precoç de les diverses comunitats autònomes de l’estat.
Normativa
Decret 261/2003 de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç
Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011
mediacionartistica 