Enlace a la película completa, en castellano: waste land
Año: 2010
Duración: 90 Minutos
Audio: castellano
Subtitulos: Si
Sinopsis: Documental sobre el trabajo del artista brasileño Vik Muniz, centrado en una instalación en el Jardim Gramacho, uno de los mayores vertederos de basura del mundo, en la ciudad de Río de Janeiro, situado en la zona Jardín Gramacho del barrio periférico Duque de Caxias.
Destaco algunas frases del autor: «Me quiero apartar un poco de las Bellas Artes, porque me parecen un poco elitistas», «El arte puede cambiar a las personas», «No nos gusta lo que no entendemos», y la mejor de todas: «ME SORPRENDE QUE HAYA GENTE, Y ME REFIERO A GENTE CULTA, QUE SE CREA MEJOR QUE LOS DEMÁS».
El arte realmente cambia la vida de un grupo de personas que viven reciclando basura en un vertedero de Rio de Janeiro. El artista Vic Muniz trabaja con ellos desde un planteamiento ético para mí impecable.
SIN DUDA UNA PELÍCULA DE MEDIACION ARTISTICA IMPRESCINDIBLE.
Este video hecho por Localia TV muestra las actividades que realiza el Colectivo Moraga en la prisión de Alhaurin de la Torre. Más videos en http://colectivomoraga.com
El contingut d’aquest dossier s’adreça a professionals i familiars que treballen l’atenció precoç amb aquests infants per tal de corregir i millorar els trastorns reals o potencials o per estimular capacitats compensadores. Totes les publicacions que s’hi recomanen es poden consultar als centres DIXIT.
Data de publicació: 11/12/2012
Elaborat per: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
Monografies
Atención temprana a niñas y niños sordos: guía para profesionales de los distintos ámbitos. Madrid: Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, 2007. Guia per a professionals de diferents àmbits que treballen en temes d’atenció precoç en nens i nenes amb sordesa. Està desenvolupada per la Fundació CNSE per a la supressió de les barreres de comunicació. Versió en línia (PDF) Avaluació externa de qualitat dels centres de l’ICASS: àrea de serveis. Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 2001. 57 p. Projecte d’avaluació externa de qualitat dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, que permet avaluar la situació del sector a través d’un conjunt d’indicadors.
Cantavella, Francesc. Desenvolupament i salut mental: el valor de l’atenció en la primera infància. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. 141 p. + 1 CD-ROM. ISBN: 84-475-3133-3 Llibre orientat als professionals que treballen amb infants. Tracta temes tan fonamentals com la salut mental, les capacitats de l’infant, el seu desenvolupament, la prevenció, les particularitats dels nadons, els afectes o la malaltia.
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. Organización diagnóstica para la atención temprana: niveles I, II y III. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 1 disc òptic (CD-ROM) Recurs que conté una classificació de diagnòstic que ordena les situacions de risc i trastorns que poden donar-se en l’etapa infantil de zero a sis anys, tant en infants i les seves famílies com al seu entorn, a través de la qual permet recollir un conjunt mínim de dades bàsiques sobre atenció precoç.
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Atención Temprana – GAT. La primera notícia: estudio sobre los procedimientos profesionales, las vivencias y las necesidades de los padres cuando se les informa de que su hijo tiene una discapacidad o un trastorno del desarrollo. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 44 p. + 1 CD-ROM Estudi sobre els procediments professionals, les vivències i les necessitats dels pares quan se’ls informa que el seu fill/a té una discapacitat o un trastorn del desenvolupament. Versió en línia (PDF)
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. La realidad actual de la atención temprana en España. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 250 p. + 1 CD-ROM. Estudi que mostra la situació actual i real a tot Espanya, de manera que es pugui reflexionar i valorar els aspectes qualitatius i quantitatius de l’atenció precoç, establir comparacions entre realitats, i obtenir unes conclusions que portin a millorar l’atenció a tots els infants del territori nacional i a les seves famílies. Versió en línia (PDF)
Giné, Climent. L’atenció precoç a Catalunya: serveis i qualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2003. 185 p. Estudi elaborat el 2001 per analitzar la situació de l’atenció precoç a Catalunya, l’abast dels serveis que cobreix i la seva qualitat, és a dir, l’ajust de la resposta a les necessitats dels infants i les seves famílies. Per un altre costat, va permetre desenvolupar un model d’autoavaluació de la qualitat del servei a partir d’una concepció del servei centrada en la família. Versió en línia (PDF)
Gracia Millá, Mª; Mulas, Fernando. Atención temprana: desarrollo infantil, diagnóstico, transtornos e intervención. Valencia: Promolibro, 2005. XXIII, 915 p. Llibre que tracta els fonaments científics, el desenvolupament infantil, els aspectes conceptuals i organitzatius de l’atenció precoç, la prevenció, el procés, el diagnòstic, les capacitats i les intervencions específiques, la intervenció familiar, la formació i la investigació, els criteris i estàndards de qualitat i els projectes europeus en aquesta matèria.
Guía de estándares de calidad en atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2008. 158 p. + 1 CD-ROM Eina de referència per recolzar als serveis i als professionals implicats en l’atenció primerenca. Conté una sèrie d’estàndards per fer les autoavaluacions i les avaluacions externes pertinents dins d’aquest àmbit. Conté un CD-ROM amb l’aplicació informàtica GECAT.
Guia de serveis d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 60 p. (Guies del DASC; 3) Guia que conté la relació d’establiments i centres que conformaven el Servei d’Atenció Precoç desplegat a Catalunya i que conformen la Xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) l’any 2010.
Juegos, juguetes y atención temprana: pautas para el diseño de juguetes útiles en la terapia psicopedagógica. AIJU Centro Tecnológico, 2008. 32 p. Publicació que ofereix unes pautes per al disseny de joguines útils en teràpia psicopedagògica. S’inclou informació sobre la problemàtica de l’atenció precoç, les necessitats i requeriments que haurien de tenir les activitats lúdiques i les característiques que haurien de reunir els materials lúdics utilitzats en aquesta àrea d’intervenció infantil. Versió en línia (PDF)
Pérez Sánchez, Ma. Isabel; Lorenzo Rivero, Mª José. IDAT: inventario de desarrollo atención temprana. Salamanca: Amarú, 2001. 96 p. + 3 quaderns d’avaluació. Treball que fa una síntesi minuciosa de les conductes dels infants de 0 a 4 anys en cadascuna de les àrees que configuren el desenvolupament humà. Aquest document pot servir d’instrument de treball per a tots els nens i nenes, independentment del tipus de creixement i desenvolupament que estiguin tenint.
Perpiñán Guerras, Sonsoles. Atención temprana y familia: cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea, 2009. 252 p. Llibre que conté exemples d’experiències reals de casos d’atenció i estimulació precoç en infants dins l’àmbit familiar, explicant quines necessitats i quines són les emocions que s’experimenten quan apareix una situació de trastorn o risc en els fills. Està orientat principalment a psicòlegs, metges, treballadors socials, educadors i altres professionals de l’atenció primerenca i de la intervenció amb famílies.
Recomendaciones técnicas para el desarrollo de la atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2005. 40 p. Document de Federación Estatal de Profesionales de Atención Temprana, que té com a objectiu aportar als pares i mares, als professionals relacionats amb la primera infància, als experts de les administracions públiques i als gestors polítics, un conjunt de referències o recomanacions tècniques seleccionades per la seva rellevància per al desenvolupament infantil i l’atenció primerenca. Versió en línia (PDF)
Recull de procediments d’atenció directa per als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 96 p. (Eines; 10) Publicació que recull els procediments bàsics en l’atenció directa dels infants que presenten necessitats, des que es detecten les dificultats i es planteja la demanda d’intervenció fins que, un cop diagnosticada i desenvolupada l’atenció terapèutica adequada l’infant rep la baixa del servei. Versió en línia (PDF)
Vint anys al servei de la petita infància i les seves famílies: jornada d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2007. 1 carpeta Material de la Jornada d’Atenció Precoç portada a terme a Lleida l’any 2007.
Revistes
Boletín del Real Patronato sobre Discapacidad Publicació electrònica de caràcter institucional del Real Patronato sobre Discapacidad que conté informació d’actualitat sobre aquest àmbit.
Desenvolupa: la revista d’atenció precoç Revista electrònica que dóna continuació a l’anterior publicació de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç, la Revista de l’ACAP. Té com a objectiu fomentar el diàleg i l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les diferents disciplines que es dediquen o estan interessats en el desenvolupament infantil i l’atenció precoç.
Revista de psicopatología y salud mental del niño y del adolescente Publicació semestral que té com objectiu aprofundir en el coneixement teòric, la investigació, la pràctica clínica i l’atenció psiquiàtrica, en salut mental de la infància i l’adolescència.
Articles
Bagué Pietx, Joan. “La protecció de dades i altres qüestions derivades de l’atenció precoç”. A: Revista de l’ACAP, 2008, núm. 29, p. 51-72.
Bassols i Ginestà, Sílvia. “L’atenció a infants amb sordceguesa i a les seves famílies”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 99-108.
Cristobal Mechó, Cristina. “Atenció precoç a Catalunya: una experiència assistencial amb passat i present”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.
Diez Martínez, Arantxa. “Evolución del proceso de atención temprana a partir de la triada profesional-familia-niño”. A: Revista síndrome de Down, 2008, núm. 97, p. 46-55.
Mahoney, Gerald; Perales, Frida. “El papel de los padres de niños con síndrome de Down y otras discapacidades en la atención temprana”. A: Revista síndrome de Down, 2012 (jun.), vol. 29 (2), núm. 113, p. 46-64
Martín Tarrasón, Sergio. “Sobre la negación y el proceso de duelo”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 75-95.
Molla Ollé, Josep. “El diagnòstic dels trastorns psíquics en la infància”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.
Perera, Juan. “Atención temprana: definición, objetivos, modelos de intervención y retos planteados”. A: Revista síndrome de Down, 2011 (dic.), vol. 28 (4), núm. 111, p. 140-152
“Rol i funcions dels pedagogs/a en el CDIAP: document de treball, 6 d’octubre de 2011”. A: Educació i xarxa, 2012, núm. 6, p. 20-23
Recursos
Directori de centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) Recull els 86 CDIAP (entre serveis i antenes, és a dir, serveis que només s’ofereixen algun dia de la setmana) distribuïts per tot el territori català.
Estimulacion Temprana: estimulación temprana para bebés y niños hasta 6 años – atención temprana Pàgina que conté una sèrie d’articles sobre l’estimulació precoç, així com informació sobre el curs que ha desenvolupat l’autora: «Aumenta la inteligencia de tu hijo de los 0 a los 6 años: estimulación temprana».
Guía de acceso a documentación de interés en atención temprana del Departamento de Investigación de Astrapace Pàgina que ofereix un conjunt de textos i documents que es consideren d’utilitat en el camp de l’atenció precoç.
Perfils professionals del servei d’atenció precoç L’any 2011, el Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social del Departament de Benestar Social i Família va aprovar els perfils professionals del servei d’atenció precoç (neuropediatre/a, psicòleg/òloga, fisioterapeuta, logopeda, treballador/a social.
Institucions
ACAP. Associació catalana d’atenció precoç Entitat associativa que agrupa als professionals que treballen als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Catalunya.
Federación estatal de asociaciones de profesionales de atención temprana Federació que aglutina al conjunt d’associacions de professionals de l’atenció precoç de les diverses comunitats autònomes de l’estat.
Normativa
Decret 261/2003 de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç
Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011
La Fundación Pollock-Krasner de Nueva York convoca sus prestigiosas becas anuales destinadas a artistas visuales internacionales en cualquier disciplina. Podéis enviar vuestra solicitud online hasta el 31 de diciembre.
Purpose The Pollock-Krasner Foundation’s dual criteria for grants are recognizable artistic merit and demonstrable financial need, whether professional, personal or both. The Foundation’s mission is to aid, internationally, those individuals who have worked as professional artists over a significant period of time.
Application Guidelines The Foundation welcomes, throughout the year, applications from visual artists who are painters, sculptors and artists who work on paper, including printmakers. There are no deadlines. The Foundation encourages applications from artists who have genuine financial needs that are not necessarily catastrophic. Grants are intended for a one-year period of time. The Foundation will consider need on the part of an applicant for all legitimate expenditures relating to his or her professional work and personal living, including medical expenses. The size of the grant is determined by the individual circumstances of the artist. Professional exhibition history will be taken into consideration. Artists must be actively exhibiting their current work in professional artistic venues, such as gallery and museum spaces.
Grant Restrictions The Foundation does not accept applications from commercial artists, photographers, video artists, performance artists, filmmakers, crafts-makers, computer artists or any artist whose work primarily falls into these categories. The Foundation does not make grants to students or fund academic study. The Foundation does not make grants to pay for past debts, legal fees, the purchase of real estate, moves to other cities, personal travel, or to pay for the costs of installations, commissions or projects ordered by others.
Selection Process The Officers and Directors are advised in the selection process by a distinguished Committee of Selection comprised of recognized specialists in the fields of the Foundation’s concern. Artists are required to submit a cover letter, an application, and images of current work. Professional exhibition history will be taken into consideration. All completed applications will be promptly acknowledged and considered. If further information is required after the completed application has been received, the artist will be contacted directly by the staff. Further information including financial data may be requested at any time during the review process. The application process could take from nine months to a year.
Reapplication Procedure Applicants may reapply to the Foundation. All reapplicants must send images of work not previously submitted. The procedure requires that grantees who reapply must wait 12 months from the end of their grant period. Reapplicants who were previously declined must wait at least 12 months from the date of their application letter to reapply. The 12-month waiting period may be waived for reapplicants applying under emergency circumstances.
Past recipients of our grants should understand that the Foundation does not wish to become an instrument of extended or permanent support for particular individuals. Recipients who reapply must have either circumstances so changed as to warrant further support or have a genuine emergency situation.
Foundation Governence The Directors reserve the right to review and redefine Foundation program guidelines according to the donor’s original intent and their determination of how artists will be best served. It is not the policy of The Pollock-Krasner Foundation to release the names of grantees without the artist’s permission; however, the law requires disclosure of this information and of taxable income to the Internal Revenue Service, which in turn, has the obligation of making such information publicly available.
Més de 200 ‘performances’, en una mostra a la carta a la Fundació Tàpies
Des dels anys seixanta la performance és una de les pràctiques artístiques més transversals i actives. Un dels temes que sobretot han tractat més les dones artistes, però també els homes, a través de l’accionisme artístic és el feminisme i la crítica de gènere utilitzant el cos. La Fundació Tàpies de Barcelona s’ha proposat fer una revisió d’aquestes pràctiques però amb un format gens convencional respecte a l’exposició tradicional. Conformat com una senzilla mediateca, el projecte re.act.feminism #2-a performing archive és una mena d’exposició a la carta en la qual l’espectador pot triar visionar entre més de dos-cents vídeos i consultar directament fotografies i documents deperformances feministes d’arreu del món, sobretot dels anys seixanta, setanta i vuitanta però també alguns d’actuals. Són peces produïdes per més de 160 artistes de més de quaranta països. “No és només un format expositiu, sinó que és un format de treball”, diu Laurence Rassel, directora d’activitats de la Fundació Tàpies.
Arxiu itinerant
Aquest arxiu va començar a gestar-se el 2007 en l’associació Cross links e.V., formada per professionals de l’art i acadèmics de Berlín. El projecte d’investigació ja ha viatjat a cinc ciutats europees –va començar fa un any a Vitòria– i s’acabarà l’estiu vinent a la capital alemanya.
El projecte ha servit no només per fer una revisió històrica de performances conegudes (es poden veure algunes accions mítiques com les de Marina Abramovic i les de Yoko Ono, quan, per exemple, els espectadors li tallen el vestit que porta), sinó també per incloure’n d’altres de menys vistes, com la imatge xocant de la israeliana Sigalit Landau fent moure un hula-hoop de filferro amb punxes, en al·lusió a la situació del seu país. Més en l’estètica queer, l’alemanya Antonia Baehr ridiculitza en el seu vídeo un dandi sense diners que no vol fer cap activitat “femenina”. El projecte es nodreix d’un programa de performancesen què participaran artistes com la històrica Esther Ferrer i La Ribot, entre la Fundació Tàpies i el Mercat de les Flors. Trobareu el programa complet al web de la Fundació Tàpies.
Tercera edición de este evento científico internacional que reúne a investigadores e investigadoras cuyos intereses se sitúan en la intersección entre etnografía y educación, y con propuestas que reflejan una concepción amplia de la educación y los espacios educativos más allá, aunque sin excluir, del estudio de la enseñanza- aprendizaje en contextos formales-escolares.
La visión sobre la etnografía de la que parte esta reunión tiene sus raíces en la investigación antropológica, pero mantiene una mirada contemporánea de ésta y reconoce la naturaleza interdisciplinar de la etnografía. Por ello, el comité organizador espera recibir aportaciones desde la Antropología Social, la Comunicación, la Educación, la Geografía, la Lingüística, la Psicología o la Sociología, entre otros campos de las Ciencias Sociales. No obstante, en la selección de presentaciones se dará prioridad a propuestas de carácter empírico, más que meramente programáticas y/o conceptuales. Igualmente, se valorará especialmente la presentación de propuestas de investigación etnográfica que reflejen el carácter holístico y multi-técnico del trabajo de campo y, por tanto, incluyan una variedad de fuentes de información derivadas de observaciones, entrevistas y análisis de documentos, entre otras evidencias.
En la literatura sobre el tema, los autores han coincidido que los objetivos básicos en el arte terapia con jóvenes víctimas de abuso sexual es la restauración y reafirmación constante de los límites debido a la transgresión de la totalidad de los límites de la persona. “Los límites necesitan ser reconstruidos trabajando en pos de que sean confiables y que automáticamente protejan al niño. (…)
Estado del Arte en Reparaciones para las mujeres víctimas del cpnflicto armado en ColombiaEl presente documento es el resultado de una aproximación realizada a organizaciones sociales colombianas relevantes que trabajan con víctimas y aspectos de la justicia transicional, desde una perspectiva feminista o un enfoque de mujeres. El objetivo de dicha aproximación ha sido conocer el estado del arte en reparaciones para las mujeres víctimas del conflicto armado en Colombia.
PhotoTherapy Techniques: Exploring the Secrets of Personal Snapshots and Family Albums is the most comprehensive introduction to the field of PhotoTherapy available (and is also a great alternative to taking an introductory training workshop!).
Written by psychologist, art therapist, consultant, instructor, trainer, and PhotoTherapy pioneer Judy Weiser, this book explains and demonstrates each of the major techniques, and provides theoretical rationale from both psychology and art therapy contexts. It also includes many photo-illustrated client examples, case transcripts, and practical experiential «starter» exercises so that readers can immediately begin using these techniques in their own practice.
… about the «why» of your photographs and the feelings and stories they create…
«Photographs are footprints of our minds, mirrors of our lives, reflections from our hearts, frozen memories that we can hold in silent stillness in our hands — forever if we wish. They document not only where we have been, but also point the way to where we might perhaps be heading, whether or not we realize this yet ourselves…» — Judy Weiser, R.Psych., A.T.R, Founder/Director of the PhotoTherapy Centre
The Secret Lives of Personal Snapshots and Family Photographs. Every snapshot a person takes or keeps is also a type of self-portrait, a kind of «mirror with memory» reflecting back those moments and people that were special enough to be frozen in time forever. Collectively, these photos make visible the ongoing stories of that person’s life, serving as visual footprints marking where they have been (emotionally, as well as physically) and also perhaps signaling where they might next be heading. Even people’s reactions to postcards, magazine pictures, online images, or snapshots taken by others can provide illuminating clues to their own inner life and its secrets. The actual meaning of any photograph lies less in its visual facts and more in what these details evoke inside the mind (and heart) of each viewer — including the person who took it or who appears in it. While looking at a snapshot, people actually spontaneously create the meaning that they think is coming from that photo itself, and this may or may not be the meaning that the photographer originally intended to convey. Thus, its meaning (and emotional «message») is dependent upon who is doing the looking, because people’s perceptions and unique life experiences automatically frame and define what they see as being real. Therefore, people’s reactions to photographs they feel are special can actually reveal a lot about themselves, if only the right kinds of questions are asked.
How Therapists Use Photos to Help People Heal. Most people keep photographs around, without ever pausing to really think about why. But, because personal snapshots permanently record important daily moments (and the associated emotions unconsciously embedded within these), they can serve as natural bridges for accessing, exploring, and communicating about feelings and memories (including deeply-buried or long-forgotten ones), along with any psychotherapeutic issues these bring to light. Therapists find that their clients’ photos frequently serve as tangible symbolic self-constructs and metaphoric transitional objects that silently offer inner «in-sight» in ways that words alone cannot as fully represent or deconstruct.
Under the guidance of a therapist who has been trained in PhotoTherapy techniques, clients explore what their own personally meaningful snapshots and family albums are about emotionally, in addition to what they are of visually. Such information is latent in all personal photos, but when it can be used to focus and precipitate therapeutic dialogue, a more direct and less censored connection with the unconscious will usually result.
During PhotoTherapy sessions, photos are not just passively reflected upon in silent contemplation, but also actively created, posed for, talked with, listened to, reconstructed, revised to form or illustrate new narratives, collected on assignment, re-visualized in memory or imagination, integrated into art therapy creative expressions, or even set into animated dialogue with other photos. This allows clients to better reach, understand, and express parts of themselves in ways that were previously not possible.
PhotoTherapy — The Bigger Picture
As explained in the book, PhotoTherapy Techniques — Exploring the Secrets of Personal Snapshots and Family Albums, PhotoTherapy is best viewed as an interrelated system of photo-based counseling techniques used by trained mental health professionals as part of their therapeutic practice while helping clients consciously probe, and subsequently cognitively reintegrate, their photo-precipitated insights in order to better understand and improve their life.
Therefore, it is not the same thing as «Therapeutic Photography» (which is sometimes also confusingly called «Photo-Therapy», particularly in the U.K.), as those are self-conducted activities done outside any formal counseling context. People use Therapeutic Photography for their own personal self-discovery or artistic statement purposes, whereas therapists use PhotoTherapy to assist other people (their clients) who need help with their problems. While the results of doing photo-based self-exploration (photography-as-therapy; i.e., photography used for personal insight purposes, but with no therapist involved or guiding the process) often ends up being serendipitously «therapeutic» on its own — especially when using the camera as an agent of personal or social change — this is not the same as activating and processing such experiences while under the guidance and care of a trained counseling professional (photography-in-therapy; i.e., using photos and people’s interactions with them, during the therapy process, as an integral part of it).
Since PhotoTherapy is a collection of flexible techniques, rather than fixed directives based upon only one specific theoretical modality or therapeutic paradigm, it can be used by any kind of trained counselor or therapist, regardless of their conceptual orientation or preferred professional approach. This is one of the many ways that PhotoTherapy is both similar to, yet distinct from, Art Therapy — as well as the reason it can be used so successfully by a variety of other mental health professionals who are not trained in Art Therapy specifically. (Those who do have special additional training in Art Therapy, use a sub-set of PhotoTherapy techniques called «Photo Art Therapy).
The specific definitions for PhotoTherapy, Therapeutic Photography, and Photo Art Therapy are shown on the «Entry page» of this website; however these are repeated below for readers who did not enter this site from that first page:
PhotoTherapy techniques are therapy practices that use people’s personal snapshots, family albums, and pictures taken by others (and the feelings, thoughts, memories, and associations these photos evoke) as catalysts to deepen insight and enhance communication during their therapy or counseling sessions (conducted by trained mental health professionals), in ways not possible using words alone.
(Photo Art Therapy techniques are art therapy practices based on a specialized adaptation of PhotoTherapy techniques that are used only by those with postgraduate training in Art Therapy, who actively use photos as one of their art media of choice)
Therapeutic Photography techniques are photographic practices done by people themselves (or their helpers) in situations where the skills of a trained therapist or counselor are not needed — for example, where photos are used to increase people’s own self-knowledge and awareness, improve family and other relationships, activate positive social change, lessen social exclusion, assist rehabilitation, strengthen communities, deepen intercultural relations, reduce conflict, bring attention to issues of social injustice, sharpen visual literacy skills, enhance education, promote well-being, expand qualitative research and prevention methodologies, and produce other kinds of photo-based personal/emotional healing and learning.
Since PhotoTherapy is about photography-as-communication, rather than photography-as-art, NO prior experience with cameras or the photographic arts is necessary for effective therapeutic application!
And finally, since PhotoTherapy involves people interacting with their own unique visual constructions of reality (using photography more as an activating verb than as a passive/reflective noun), these techniques can be particularly successful with people for whom verbal communication is physically, mentally, or emotionally limited, socio-culturally marginalized, or situationally-inappropriate due to misunderstanding of nonverbal cues.
Therefore PhotoTherapy can be especially helpful, and usually very empowering, in applications with multicultural, disabled, minority-gender, special-needs, and other similarly-complex or marginalized populations — as well as beneficial in diversity training, conflict resolution, divorce mediation, and other related fields.
As the general public becomes increasingly comfortable with using electronic technology and digital imagery, more exciting possibilities continue to emerge for using photos as counseling tools with clients who have scanners, digital cameras, photo-manipulation software, family websites, and/or those who are able to participate in online cyber-therapy.
mediacionartistica 