DIXIT Vic va organitzar el 25 d’octubre la conferència “Els bons tractes infantils i la parentalitat positiva com a fonaments del desenvolupament de la resiliència infantil”, que va oferir Jorge Barudy, metge neuropsiquiatre i psicoterapeuta expert en infància i família. La conferència va girar entorn el concepte de parentalitat positiva, i de com l’àmbient familiar és determinant per al desenvolupament d’un nen o una nena. S’hi van aportar elementents teòrics i casos clínics, exposant algunes línies matrius per redefinir les intervencions destinades a promoure, des de les institucions, el benestar infantil.
El proyecto Arte como Experiencia desea continuar representando los diferentes ámbitos de la ciudad de Barcelona a través de la mirada de los jóvenes. El proyecto consiste en realizar actividades artísticas en especial el video y la fotografía con jóvenes entre las edades de 14 a 20 años. Estas actividades no solamente están dirigidas a divertir, recrear o enseñar una técnica artística, sino que les ofrecen la oportunidad de vivir el arte como una experiencia que les permite rescatar y comunicar su propia experiencia de vida, para así generar conocimiento del entorno que los rodea.
En este sentido se utilizará la creación y la experiencia artística, como los medios que permiten a los jóvenes representar su realidad por medio de su propia experiencia, con lo que se busca que los jóvenes se aproximen a su realidad con una nueva mirada que les permita darle un nuevo sentido a su vida cotidiana. Así, por una parte, por medio del proceso de creación se incitará a los jóvenes a pensar y re-pensar sobre su realidad, favoreciendo que se hagan visibles aspectos que antes podían pasar desapercibidos, y por otra parte, por medio del artefacto elaborado (audiovisual o exposición fotográfica), los jóvenes podrán tomar distancia de su obra y contemplarla como espectadores, lo que facilitará hacer conciencia de la realidad plasmada e incluso pensar sobre ella.
IV Jornadas Arteterapia, Salud y Comunidad de la ciutat de Girona Este año dirigidas principalmente a profesionales de la salud, la educación i otros relacionados con el trabajo con personas.
El dia 17 de Marzo empiezan las Jornadas. Va a ser un dia de presentación de la disciplina, presentación de casos y talleres. Inscripción a la jornada inagural abierta, 10€.
Pronto más información…
Organiza: www.grefart.com
“Inéditos”, convocatoria de ayudas a proyectos expositivos de creación contemporánea, se convoca anualmente, desde el año 2002, y con Inéditos 2013 se cumple la duodécima edición de este certamen que, respondiendo una vez más a su objetivo de impulso profesional a comisarios noveles, se consolida como uno de los programas de referencia en el apoyo y difusión del arte joven.
Se buscan jóvenes españoles y extranjeros residentes en España menores de 35 años para la realización de proyectos expositivos inéditos, que versen sobre cualquier faceta de la creación artística actual y que destaquen por la innovación, calidad y la adecuación del proyecto a los recursos disponibles.
Por Inéditos han pasado artistas, investigadores, docentes, gestores, productores culturales y comisarios independientes, que hoy en día cuentan con una gran proyección a nivel nacional e internacional
Queda solamente una semana para que finalice la convocatoria, se adjudican tres ayudas de 3.000 € y se habilita una partida presupuestaria de 23.500 € a cada proyecto.
Como quien no quiere la cosa, sin aspavientos, a su manera sutil y sin alardes, el psiquiatra Francesc Tosquelles (Reus 1912 -Granges-sur-Lot 1994) y su rico legado están reapareciendo, justo cuando tanto de lo que nos rodea está la mar de alterado y ciertas cosas enloquecidas. Lo curioso es que no reaparece desde la institución médica, sino desde otros mundos.
La Fundació Andreu Nin le recordó en octubre como miembro siempre muy inteligente del antiestalinista POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) y en el Macba puede verse hasta el 6 de enero “Práctica política, arte y clínica” el videoensayo que hace un año realizaron la artista visual Angela Melitopoulos y el psiquiatra Maurizio Lazzarato a partir de una entrevista de 1985, obra que han titulado con una palabra muy querida al doctor Tosquelles, «Déconnage», el efecto de la palabra francesa («déconner») que podemos traducir como «desbarrar» en catalán, decir disparates.
En paralelo, sin que ni unos ni otros se hayan puesto de acuerdo más allá de lo que el azar decide, el doctor Tosquelles también aparece por la exposición “L’art en guerre. Francia 1938-1947”, que hasta mediados de febrero puede verse en el Museo de Arte Moderno de París.
No es que los museos disparaten o «desbarren» sino que algo le debe el arte desde hace mucho al doctor Tosquelles y a su etapa en el manicomio de Saint-Alban, al que fue a trabajar tras la huida al terminar la guerra aquí. Allí trató al poeta Paul Éluard y a pintores surrealistas y de todo tipo que se hacían pasar por pacientes para no ser ingresados en campos de concentración como les sucedía a tantos judíos franceses y refugiados.
Escuchar al doctor Tosquelles es apasionante. Para él, «déconner», disparatar, es lo mejor que el terapeuta puede hacer para acercarse al paciente y lograr no ya comprenderlo sino que la persona desnortada deje de estar aislada. La psiquiatría, indica, sólo es aceptable si mira el mundo de otra forma, sin regularlo según el orden presente. A poco que uno se interese por estas cosas, no resulta extraño que el imaginativo y corajudo médico fuera en Francia el primero en valorar la tesis del psiquiatra que en este terreno acabaría por revolucionar tantas cosas, Jacques Lacan (“hablar cura”), tesis que Tosquelles hizo imprimir por vez primera, en Saint-Alban.
Pero nunca fue un terapeuta privado, siempre estuvo interesado en reformar la institución. Resumiendo, el doctor Tosquelles impulsó de manera decisiva, a partir de entender la salud mental desde fuera del sistema, cambios importantísimos en los manicomios de la época, lugares aterradores.
Nacido en Reus, se formó con el doctor Emili Mira, uno de los primeros traductores europeos de Freud. En el hospital Pere Mata el joven Tosquelles comprendió que lo que cura no es tanto escuchar al otro sino oírle: dejarle hablar, estar atento a la cadencia de sus frases, silencios, tono de voz, palabrotas, blasfemias. Por eso no quiso nunca hablar bien el francés, a propósito. Y siguió hablando su macarrónica jerga. Era su manera de presentarse ante el paciente, de decirle que él mismo estaba fuera de lugar, era un refugiado que había perdido su tierra y su lengua, que no podía sino decir aparentes disparates y que por ello sabía de qué iba la cosa, también él conocía lo que es sentirse perdido.
Es la misma actitud que, en plena guerra civil, le había permitido transformar la práctica médica. Logró hacer, por vez primera, terapia a soldados y a policías, y que prostitutas fueran aceptadas como personal sanitario. Le entrevisté en mis años de periodismo, sin saber nada de él, sólo que acababa de publicar un libro buenísimo, Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura de In memoriam de Gabriel Ferrater (1985), hoy descatalogado. “Las guerras son curiosas”, me dijo con ironía ante mi desconcierto, “mucho más de lo que podemos imaginar”, y desde entonces que le doy vueltas al asunto. Reviviendo su legado, me pregunto cómo es que sabemos tan poco hoy de lo que sucede en los antes llamados manicomios y luego centros de salud mental.
In memoriam, doctor Tosquelles, quiero confiar en que su legado no se haya quedado en exclusiva en el museo, aunque me alegro de encontrarlo de nuevo ni que sea así, en exposiciones sobre el arte en guerra o en desvarío.
Enlace a la película completa, en castellano: waste land
Año: 2010
Duración: 90 Minutos
Audio: castellano
Subtitulos: Si
Sinopsis: Documental sobre el trabajo del artista brasileño Vik Muniz, centrado en una instalación en el Jardim Gramacho, uno de los mayores vertederos de basura del mundo, en la ciudad de Río de Janeiro, situado en la zona Jardín Gramacho del barrio periférico Duque de Caxias.
Destaco algunas frases del autor: «Me quiero apartar un poco de las Bellas Artes, porque me parecen un poco elitistas», «El arte puede cambiar a las personas», «No nos gusta lo que no entendemos», y la mejor de todas: «ME SORPRENDE QUE HAYA GENTE, Y ME REFIERO A GENTE CULTA, QUE SE CREA MEJOR QUE LOS DEMÁS».
El arte realmente cambia la vida de un grupo de personas que viven reciclando basura en un vertedero de Rio de Janeiro. El artista Vic Muniz trabaja con ellos desde un planteamiento ético para mí impecable.
SIN DUDA UNA PELÍCULA DE MEDIACION ARTISTICA IMPRESCINDIBLE.
Este video hecho por Localia TV muestra las actividades que realiza el Colectivo Moraga en la prisión de Alhaurin de la Torre. Más videos en http://colectivomoraga.com
El contingut d’aquest dossier s’adreça a professionals i familiars que treballen l’atenció precoç amb aquests infants per tal de corregir i millorar els trastorns reals o potencials o per estimular capacitats compensadores. Totes les publicacions que s’hi recomanen es poden consultar als centres DIXIT.
Data de publicació: 11/12/2012
Elaborat per: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
Monografies
Atención temprana a niñas y niños sordos: guía para profesionales de los distintos ámbitos. Madrid: Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, 2007. Guia per a professionals de diferents àmbits que treballen en temes d’atenció precoç en nens i nenes amb sordesa. Està desenvolupada per la Fundació CNSE per a la supressió de les barreres de comunicació. Versió en línia (PDF) Avaluació externa de qualitat dels centres de l’ICASS: àrea de serveis. Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, 2001. 57 p. Projecte d’avaluació externa de qualitat dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, que permet avaluar la situació del sector a través d’un conjunt d’indicadors.
Cantavella, Francesc. Desenvolupament i salut mental: el valor de l’atenció en la primera infància. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. 141 p. + 1 CD-ROM. ISBN: 84-475-3133-3 Llibre orientat als professionals que treballen amb infants. Tracta temes tan fonamentals com la salut mental, les capacitats de l’infant, el seu desenvolupament, la prevenció, les particularitats dels nadons, els afectes o la malaltia.
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. Organización diagnóstica para la atención temprana: niveles I, II y III. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 1 disc òptic (CD-ROM) Recurs que conté una classificació de diagnòstic que ordena les situacions de risc i trastorns que poden donar-se en l’etapa infantil de zero a sis anys, tant en infants i les seves famílies com al seu entorn, a través de la qual permet recollir un conjunt mínim de dades bàsiques sobre atenció precoç.
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de la Atención Temprana – GAT. La primera notícia: estudio sobre los procedimientos profesionales, las vivencias y las necesidades de los padres cuando se les informa de que su hijo tiene una discapacidad o un trastorno del desarrollo. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 44 p. + 1 CD-ROM Estudi sobre els procediments professionals, les vivències i les necessitats dels pares quan se’ls informa que el seu fill/a té una discapacitat o un trastorn del desenvolupament. Versió en línia (PDF)
Federación Estatal de Asociaciones de Profesionales de Atención Temprana – GAT. La realidad actual de la atención temprana en España. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2011. 250 p. + 1 CD-ROM. Estudi que mostra la situació actual i real a tot Espanya, de manera que es pugui reflexionar i valorar els aspectes qualitatius i quantitatius de l’atenció precoç, establir comparacions entre realitats, i obtenir unes conclusions que portin a millorar l’atenció a tots els infants del territori nacional i a les seves famílies. Versió en línia (PDF)
Giné, Climent. L’atenció precoç a Catalunya: serveis i qualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2003. 185 p. Estudi elaborat el 2001 per analitzar la situació de l’atenció precoç a Catalunya, l’abast dels serveis que cobreix i la seva qualitat, és a dir, l’ajust de la resposta a les necessitats dels infants i les seves famílies. Per un altre costat, va permetre desenvolupar un model d’autoavaluació de la qualitat del servei a partir d’una concepció del servei centrada en la família. Versió en línia (PDF)
Gracia Millá, Mª; Mulas, Fernando. Atención temprana: desarrollo infantil, diagnóstico, transtornos e intervención. Valencia: Promolibro, 2005. XXIII, 915 p. Llibre que tracta els fonaments científics, el desenvolupament infantil, els aspectes conceptuals i organitzatius de l’atenció precoç, la prevenció, el procés, el diagnòstic, les capacitats i les intervencions específiques, la intervenció familiar, la formació i la investigació, els criteris i estàndards de qualitat i els projectes europeus en aquesta matèria.
Guía de estándares de calidad en atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2008. 158 p. + 1 CD-ROM Eina de referència per recolzar als serveis i als professionals implicats en l’atenció primerenca. Conté una sèrie d’estàndards per fer les autoavaluacions i les avaluacions externes pertinents dins d’aquest àmbit. Conté un CD-ROM amb l’aplicació informàtica GECAT.
Guia de serveis d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 60 p. (Guies del DASC; 3) Guia que conté la relació d’establiments i centres que conformaven el Servei d’Atenció Precoç desplegat a Catalunya i que conformen la Xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) l’any 2010.
Juegos, juguetes y atención temprana: pautas para el diseño de juguetes útiles en la terapia psicopedagógica. AIJU Centro Tecnológico, 2008. 32 p. Publicació que ofereix unes pautes per al disseny de joguines útils en teràpia psicopedagògica. S’inclou informació sobre la problemàtica de l’atenció precoç, les necessitats i requeriments que haurien de tenir les activitats lúdiques i les característiques que haurien de reunir els materials lúdics utilitzats en aquesta àrea d’intervenció infantil. Versió en línia (PDF)
Pérez Sánchez, Ma. Isabel; Lorenzo Rivero, Mª José. IDAT: inventario de desarrollo atención temprana. Salamanca: Amarú, 2001. 96 p. + 3 quaderns d’avaluació. Treball que fa una síntesi minuciosa de les conductes dels infants de 0 a 4 anys en cadascuna de les àrees que configuren el desenvolupament humà. Aquest document pot servir d’instrument de treball per a tots els nens i nenes, independentment del tipus de creixement i desenvolupament que estiguin tenint.
Perpiñán Guerras, Sonsoles. Atención temprana y familia: cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea, 2009. 252 p. Llibre que conté exemples d’experiències reals de casos d’atenció i estimulació precoç en infants dins l’àmbit familiar, explicant quines necessitats i quines són les emocions que s’experimenten quan apareix una situació de trastorn o risc en els fills. Està orientat principalment a psicòlegs, metges, treballadors socials, educadors i altres professionals de l’atenció primerenca i de la intervenció amb famílies.
Recomendaciones técnicas para el desarrollo de la atención temprana. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2005. 40 p. Document de Federación Estatal de Profesionales de Atención Temprana, que té com a objectiu aportar als pares i mares, als professionals relacionats amb la primera infància, als experts de les administracions públiques i als gestors polítics, un conjunt de referències o recomanacions tècniques seleccionades per la seva rellevància per al desenvolupament infantil i l’atenció primerenca. Versió en línia (PDF)
Recull de procediments d’atenció directa per als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2010. 96 p. (Eines; 10) Publicació que recull els procediments bàsics en l’atenció directa dels infants que presenten necessitats, des que es detecten les dificultats i es planteja la demanda d’intervenció fins que, un cop diagnosticada i desenvolupada l’atenció terapèutica adequada l’infant rep la baixa del servei. Versió en línia (PDF)
Vint anys al servei de la petita infància i les seves famílies: jornada d’atenció precoç. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2007. 1 carpeta Material de la Jornada d’Atenció Precoç portada a terme a Lleida l’any 2007.
Revistes
Boletín del Real Patronato sobre Discapacidad Publicació electrònica de caràcter institucional del Real Patronato sobre Discapacidad que conté informació d’actualitat sobre aquest àmbit.
Desenvolupa: la revista d’atenció precoç Revista electrònica que dóna continuació a l’anterior publicació de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç, la Revista de l’ACAP. Té com a objectiu fomentar el diàleg i l’intercanvi d’idees i experiències entre els professionals de les diferents disciplines que es dediquen o estan interessats en el desenvolupament infantil i l’atenció precoç.
Revista de psicopatología y salud mental del niño y del adolescente Publicació semestral que té com objectiu aprofundir en el coneixement teòric, la investigació, la pràctica clínica i l’atenció psiquiàtrica, en salut mental de la infància i l’adolescència.
Articles
Bagué Pietx, Joan. “La protecció de dades i altres qüestions derivades de l’atenció precoç”. A: Revista de l’ACAP, 2008, núm. 29, p. 51-72.
Bassols i Ginestà, Sílvia. “L’atenció a infants amb sordceguesa i a les seves famílies”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 99-108.
Cristobal Mechó, Cristina. “Atenció precoç a Catalunya: una experiència assistencial amb passat i present”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.
Diez Martínez, Arantxa. “Evolución del proceso de atención temprana a partir de la triada profesional-familia-niño”. A: Revista síndrome de Down, 2008, núm. 97, p. 46-55.
Mahoney, Gerald; Perales, Frida. “El papel de los padres de niños con síndrome de Down y otras discapacidades en la atención temprana”. A: Revista síndrome de Down, 2012 (jun.), vol. 29 (2), núm. 113, p. 46-64
Martín Tarrasón, Sergio. “Sobre la negación y el proceso de duelo”. A: Revista de l’ACAP, 2009, núm. 30, p. 75-95.
Molla Ollé, Josep. “El diagnòstic dels trastorns psíquics en la infància”. A: Revista de l’ACAP, 2010, núm. 31, p. 9-27.
Perera, Juan. “Atención temprana: definición, objetivos, modelos de intervención y retos planteados”. A: Revista síndrome de Down, 2011 (dic.), vol. 28 (4), núm. 111, p. 140-152
“Rol i funcions dels pedagogs/a en el CDIAP: document de treball, 6 d’octubre de 2011”. A: Educació i xarxa, 2012, núm. 6, p. 20-23
Recursos
Directori de centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) Recull els 86 CDIAP (entre serveis i antenes, és a dir, serveis que només s’ofereixen algun dia de la setmana) distribuïts per tot el territori català.
Estimulacion Temprana: estimulación temprana para bebés y niños hasta 6 años – atención temprana Pàgina que conté una sèrie d’articles sobre l’estimulació precoç, així com informació sobre el curs que ha desenvolupat l’autora: «Aumenta la inteligencia de tu hijo de los 0 a los 6 años: estimulación temprana».
Guía de acceso a documentación de interés en atención temprana del Departamento de Investigación de Astrapace Pàgina que ofereix un conjunt de textos i documents que es consideren d’utilitat en el camp de l’atenció precoç.
Perfils professionals del servei d’atenció precoç L’any 2011, el Comitè d’Expertes i Experts en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social del Departament de Benestar Social i Família va aprovar els perfils professionals del servei d’atenció precoç (neuropediatre/a, psicòleg/òloga, fisioterapeuta, logopeda, treballador/a social.
Institucions
ACAP. Associació catalana d’atenció precoç Entitat associativa que agrupa als professionals que treballen als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Catalunya.
Federación estatal de asociaciones de profesionales de atención temprana Federació que aglutina al conjunt d’associacions de professionals de l’atenció precoç de les diverses comunitats autònomes de l’estat.
Normativa
Decret 261/2003 de 21 d’octubre, pel qual es regulen els serveis d’atenció precoç
Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011