Muchos de los niños refugiados sirios que llegan a Alemania están traumatizados por lo que han vivido en su país, devastado por la guerra. El artista kurdo Hassan Deveci ha abierto su estudio de Colonia para ayudarlos a lidiar con el trauma.
Artículo completo en inglés: http://www.dw.com/en/using-art-to-help-syrian-refugee-children-cope-with-trauma/a-18784348
Comunicación de Francisco Javier Pericacho Gómez al XVIII Coloquio de Historia de la Educación, en la que expone parte de los resultados de su tesis doctoral, defendida en la Facultad de Educación de la Universidad Complutense de Madrid en el año 2014.
Titulo de la tesis: Actualidad de la Renovación Pedagógica en la Comunidad de Madrid: Un estudio a través de escuelas emblemáticas. Evolución y experiencias actuales ante los retos socio-educativos de la sociedad del siglo XXI.
LaRenovacionPedagogicaEspanolaUnEstudioATravesDeEs-5207527 (1) (Actas del XVIII Coloquio de Historia de la Educación. Vol. 2. Sección 5)
Publicación de la Consejería de igualdad, salud y políticas sociales de la Junta de Andalucía, de 2014. Aborda el tema de los indicadores, la revelación y la intervención profesional.
Guia de Indicadores de detección violència sexual en centros Andalucia 2015[1]
Se celebrarán en A Coruña los días 21 y 22 de abril de 2016. Tendrán como sede principal el Teatro Rosalía Castro, recinto escénico dependiente del Instituto Municipal Cultura Espectáculos (IMCE) del ayuntamiento de esta ciudad gallega, y tendrán como lema general «Artes Escénicas y Comunidad».
En esta publicación, se presentan 20 experiencias innovadoras de desarrollo del acceso a la cultura, entre ellas: «98lab : recherche, production culturelle et éducation élargie à travers les nouveaux médias», de la Fundación interarts, de Sevilla.
En francés. Publicada por el «Observatoire des politiques culturelles», 2015
Bambi (1942), Up (2009) y El viaje de Chirilo (2001), son algunos ejemplos de los propuestos por la revista Fotogramas, que incorpora una ficha técnica de cada una de ellas:
El día 6 de octubre, la Associació de Mestres Rosa Sensat cumplió 50 años, y lo celebra con la publicación del libro: Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX.
El «diari d’educació.cat» presenta las 20 pedagogas en 20 frases:
Teresa Mañé (1865-1939). “Les escoles laiques no són vivers de fanàtics catòlics ni de fanàtics antirreligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nens és la seva missió”.
Rosa Sensat (1873-1961). “No ens preocupem ni per les lliçons ni pels llibres. La primera cosa és aprendre a viure”
Celestina Vigneaux (1878-1964). “Mai m’havia sentit tan feliç a l’escola com ara; perquè el benestar dels meus alumnes es reflecteix en el meu propi; perquè em trobo entre nens que comencen a considerar la vida sota un aspecte complet i agradable”.
Anna Rubiés (1881-1928). “El nostre paper és molt més modest i cada dia ens hem d’anar retirant cap a la penombra de l’aula per deixar lloc preeminent, el de plena llum, a l’infant, que ha esdevingut personatge de primera categoria”.
Leonor Serrano (1890-1942). “Una dona no serà perfecta si no contribueix a la propagació de l’espècie, o a la millora natural de la societat, pel treball; o a la seva continuació vital, a l’herència d’idees que recollirà l’esdevenidor”.
Margalida Comas (1892-1973). “És indubtable […] que la coeducació és premisa essencial per al desenvolupament científic de la personalitat humana completa, atès que el mètode natural […] és educar junts nens i nenes, de diferents edats, a més”.
Maria Solà (1899-1998). “Tenint en compte que, per ser l’home a l’inici una integritat d’intel·lecte, sentiment i voluntat, el coneixement ha d’impartir-se procurant que es desenvolupin i vigoritzin els tres aspectes”.
Carme Serrallonga (1909-1997). “Primer, els mestres han d’estar conscienciats per ensenyar bé; en segon lloc, l’aprenentatge és qüestió d’hàbit i temps”.
Dolors Piera (1910-2002). “De fet, jo era una persona que no m’agradava barallar-me. Sóc una persona que sempre m’he avingut amb la gent; m’agrada treballar en equip”.
Carme Aymerich (1910-2001). “Tot rendiment està en proporció directa amb la disposició prèvia a l’esforç”.
Dolors Canals (1913-2010). “[…] L’escola 0-3 té una funció primordial d’alta responsabilitat social, en guiar l’infant cap a les conductes que mantenen el seu objectiu normal, sense desencadenar agressivitat”.
Maria Novell (1914-1969). “Ens correspon a tots, pares i educadors, fer que els infants llegeixin –i no només a l’escola, i que llegeixin de gust i profitosament”.
Elvira Godàs (1917). “La meva mare, Victorina Vila, va ser una molt bona mestra, amb una formació musical excel·lent, que va dirigir l’escola Minerva i el Liceu Escolar […]. Per tot això, encara em faig creus de que, durant molts anys, solament va ser coneguda com a senyora Godàs”
Pepita Casanellas (1922-2007). “L’educació ho és tot. És com l’aire que respirem”.
Marta Mata (1926-2006). “Per aconseguir allò que la humanitat reclama de l’educació, cal una escola, una comunitat decidida, planificada i estructurada democràticament, amb la participació de tots els seus membres”.
Maria Teresa Codina (1927). “L’educació al llarg de la vida és una construcció continuada de la persona humana, del seu saber, de les seves aptituds, i també de la seva facultat de judici i d’acció”.
Maria Antònia Canals (1930). “El que em va costar més d’assumir és la lentitud del canvi. Perquè el nostre temps humà és molt curt respecte del temps que necessita qualsevol canvi social i ètic del nostre món”.
Maria Rúbies (1932-1993). “No hi pot haver una escola amb ideals educatius si aquests no són compartits per pares i professors que facin possible l’existència d’una comunitat educativa”.
Pilar Benejam (1937). “L’escola no és només una institució de la democràcia, sinó també la seva condició de possibilitat. No hi ha democràcia sense els coneixements que permeten entendre el món”.
Montserrat Castanys (1945). “Aquest equilibri entre escola i zona fa que cada poble continuï comptant amb la seva escola, que participa en les seves festes locals i té una relació especial amb els seus avis, per exemple”.
Determinar cual es el papel de la cultura en el desarrollo sostenible fue el objetivo de European Cooperation in Science and Technology (COST). Los resultados de su trabajo fueron presentados en Helsinki el pasado mes de mayo. En el informe final “La cultura en, para y como desarrollo sostenible” [PDF -1,6 MB] , se definen y describen las tres funciones de la cultura en relación a la sostenibilidad, identificadas durante la investigación.
Xavier Úcar, profesor de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UAB, tiene dos artículos interesantes sobre el tema:
En los enlaces anteriores podéis descargar los artículos.
Este es el tema de investigación del trabajo final de máster de Marina Irina Santos Pérez, titulado: PEDAGOGÍA LIBERTARIA Y PEDAGOGÍA MONTESSORI Confluencias y divergencias: tan lejos, tan cerca. Universidad de Vic. 2015.
En las conclusiones plantea: «El caso es que la pedagogía Libertaria, desde mi punto de vista, es una propuesta que da un salto, es una propuesta más válida y tiene un enfoque ideológico por el que me inclino más y todo ello hace que mi valoración de esta propuesta sea más positiva. Sin embargo, no debemos olvidar que la pedagogía Montessori sirvió de puente para dar este salto, tanto a la pedagogía Libertaria como a muchas otras propuestas. Voy a citar algunos fragmentos de Martín Luengo relacionadas con conceptos montessorianos como el de “mente absorbente”, “potencialidades” y “periodos sensitivos”, donde podemos apreciar las influencias de las ideas de Montessori en esta autora» (111).
mediacionartistica 